Restes submarines a la Vila Joiosa
Durant la guerra del 14, la nostra costa es va convertir en
un santuari per als mercants aliats encarregats d’abastir el sud d’Europa. Les
rutes entre Anglaterra i el sud de França i Itàlia feien cap a les aigües
neutrals de la Mediterrània, però això també ho sabien els alemanys, que feren
d’estes aigües una de les seues zones preferides de caça. Per això, l’any 1917
els alemanys decidiren intensificar els atacs i assignaren la costa mediterrània
com a zona de patrulla al submarí U64, sota les ordes del tinent Robert Morath.
Durant este temps i abans de ser afonat el 17 de juny de 1918 entre Sicília i Sardenya,
I’U64 -amb 36 tripulants, 6 torpedes i capacitat per a navegar a 50 metres de
profunditat- va causar estralls a les rutes marítimes aliades, però és just
davant de les costes de la Vila Joiosa on la seua petjada és més notable. Fins
a sis mercants hi van ser afonats per Morath.
Malgrat que la gent de la Vila coneixia els fets -els atacs
eren clarament visibles des de la costa-, i que alguns vaixells van ser batejats
pels vilers, com ara el Gasolina, per la seua càrrega, o la Nina, per estar a
l’altura d’una zona coneguda amb este nom, no va ser fins fa una dècada que començaren
a investigar-se’n les restes. Va ser el propietari d’un club de submarinisme de
la localitat qui començà a preocupar-se’n a partir dels comentaris dels
pescadors, que deien que en algunes zones perdien moltes xarxes en quedar-se
atrapades.
Els mercants es troben en diferents punts de la costa, a una
profunditat entre 55 i 80 metres. Les restes es conserven en molt bon estat, ja
que tots els vaixells estan drets sobre el fons del mar i s’observen clarament totes
les parts dels bucs, inclosos els punts on van ser encertats pel submarí. Les restes
són un autèntic paradís per als submarinistes, ja que, a més dels vaixells i la
seua història, també es pot observar una gran quantitat d’espècies marines, com
ara llagostes, peixos lluna, morenes o congres.
La investigació duta a terme ha identificat exactament quins
són els vaixells afonats, la seua destinació, la càrrega i la data de cada
afonament. Així, l’Owasco, un vapor mixt de càrrega i passatgers de 122 metres,
que va ser afonat el 10 de desembre de 1917 quan navegava en comboi entre Norfolk
i Gènova, transportava passatgers i una càrrega de 50.000 barrils de
combustible. Va provocar un gran foc i, per això, a la Vila es coneix com el Gasolina.
El Crathorne, un vapor de càrrega de 93 metres, que anava en el mateix comboi,
també va ser afonat aquell dia. El D. A. Gordon fou afonat l’endemà, 11 de desembre
de 1917, quan navegava de Marsella a Melilla; era un mercant de càrrega
destinat al transport de carbó, i feia 77 metres d’eslora. Eixe mateix dia el
Minorca va ser atacat quan navegava de Gènova a Cartagena: es tracta del
vaixell més menut de tots els afonats a la zona, amb 68 metres d’eslora. D’altra
banda, el Participation feia la ruta entre Sicília i Liverpool amb un
carregament de llimes i taronges quan va ser atacat per l’U64 el 4 de febrer de
1918. Este vaixell, de 92 metres d’eslora, rep el nom de la Nina o el de les
taronges i es conserva una fotografia de la tripulació del submarí alemany
eixugant els cítrics a la coberta del submarí després del seu afonament.
Finalment, el Caprera va ser afonat el 5 de febrer de 1918: era un vapor mixt
de càrrega i passatgers de 93 metres d’eslora, armat amb 4 canons.
Les aigües de la Vila Joiosa són un autèntic paradís de
tresors submarins, ja que no sols s’hi troben els sis vaixells afonats pels
alemanys en la Primera Guerra Mundial, sinó que també conserven les restes d’un
vaixell romà, el més gran trobat a la Mediterrània. El descobriren un grup de
bussejadors aficionats l’any 2000, i és una de les troballes arqueològiques més
importants del Mediterrani occidental, una autèntica joia del món antic. La
nau, de 400 tones i amb una eslora de 30 metres, transportava més de 1.200
àmfores amb salses derivades del peix, molt cotitzades en temps de l’imperi
Romà. Les restes es coneixen amb el nom de Bou Ferrer en honor als bussejadors que
les descobriren, i d’ençà que foren descobertes han patit diverses espoliacions
per a vendre les àmfores en el mercat negre. Per este motiu, s’hi va instal·lar
un sistema de protecció pioner en excavacions arqueològiques consistent en un
enreixat submarí que impedix l’extracció de les restes.
TESTS
 |
 | A |
