Els pelegrins de les Useres
L’últim divendres i dissabte d’abril, les Useres reviuen una
tradició que s’emmarca dins del costumari valencià secular. Es tracta d’una de
les celebracions més insòlites que posseïm —pels elements espirituals i
religiosos—, caracteritzada per uns valors estètics que són producte de la
conjunció del paisatge, dels ritus ancestrals i de la sensibilitat de la gent.
És el conegut pelegrinatge de les Useres.
El seu origen sembla que es troba en un vot del poble de les
Useres mitjançant el qual el cap de cada casa havia de pujar al santuari de
Sant Joan de Penyagolos —muntanya sagrada de les comarques del nord— una
vegada a l’any, en sol·licitud de salut, pau i pluja, tres coses que aquella
societat rural necessitava per a poder tirar avant.
Tot i això, no es coneix amb exactitud el motiu que va
originar esta tradició que es manté en l’actualitat. Uns diuen que es va
iniciar per la pesta del segle xv; altres, que va ser provocada per alguna
guerra, la sequera o algun altre desastre generalitzat, també per aquelles
dates. Però el ben cert és que es tracta d’una celebració de tot un poble que
demana misericòrdia. En tot cas, sembla que, ja en aquell moment, el poble de
les Useres s’havia afermat com a domini dels Eiximenis d’Urrea, senyors de l’Alcalatén,
i que ja no quedaven moriscos per aquelles contrades. D’aleshores ençà, els
pelegrins continuen pujant a Sant Joan de Penyagolosa, una tradició que sols va
ser interrompuda durant els anys de la guerra fratricida causada per la
insurrecció del general Franco; i, malgrat tot, ningú pot afirmar
categòricament que alguns no hi van pujar en secret en eixe trienni.
El pelegrinatge, de prop de setanta quilòmetres, es fa en
dos jornades: la primera va des de les Useres, a l’Alcalatén, fins a Sant Joan,
i la segona recorre el camí invers. La comitiva està integrada pel guia i dotze
pelegrins, acompanyats dels clavaris i les dènou muntures (càrregues) que
traginaran els aliments necessaris per als dos dies durant els quals recorreran
els caminals dels voltants del Penyagolosa. També estan el depositari, que és
l’encarregat de portar l’administració del grup i de guardar totes les
propietats dels pelegrins, i, finalment, els representants dels dos poders
constituïts en l’edat mitjana: el de l’Ajuntament i el de l’Església. El primer
assegura la protecció del poder civil; el capellà proporciona la participació
eclesiàstica en el ritu, la garantia d’ortodòxia i l’auxili espiritual a tots
els que componen esta expedició autosuficient, com si es tractara d’una asseifa
musulmana. Tanquen tota esta representació medieval els tres cantors i un
ajudant, que van revestits amb roquet sense mànegues i porten la creu i els
típics farons de llautó.
Un detall curiós és el dels vestits dels pelegrins, compost
per una túnica grisa moradenca, de tela grollera, amb esclavina, ben lligada
amb un cinturó de cuiro. Al coll es pengen rosaris de grans grossos i creus ben
aparents. A l’esquerra de la cintura, excepte en el cas del guia, porten
rosaris menuts aportats per parents, amics i coneguts perquè els facen
companyia durant el viatge. Es cobrixen el cap amb un barret d’ales caigudes
que servix per a protegir-los del sol, de la pluja o del vent, i per a amagar-los
la cara i, sobretot, la mirada. A les mans, com a ajuda i recolzament per al
recorregut, porten el bordó, un pal recte que acaba en una punta redona. El
pelegrí, amb esta aparença, representa ser un membre de la classe més baixa del
poble. La resta d’acompanyants visten amb normalitat i porten barrets
distingits.
El divendres, quan comencen a cantar els galls, el guia
arreplega els pelegrins i acudixen a l’església, on s’oficiarà, a les set
hores, la missa de pelegrins. És quan comença el pelegrinatge fins a l’ermita
de Sant Joan: les càrregues van davant; a continuació, els pelegrins; tot
seguit, el capellà, amb estola i capa pluvial morada, que porta el reliquiari,
i, finalment, els cantors, que no deixen de cantar la salmòdia. En acabant,
comença una processó pels carrers de la vila fins al remat del carrer de l’Alcora;
ja fora de la localitat, es calcen i emprenen el camí —qualificat per molts
entesos com a iniciàtic— que els conduirà, per tossals i canyades, caminals i sendes de muntanya, fins a Sant Joan de Penyagolosa. I el dissabte, de tornada
a les Useres.
TESTS
 |
 |
A |
