L’expulsió dels moriscos
El 4 d’abril de 1609, el Consell d’Estat va proposar formalment la deportació completa dels moriscos, els descendents dels musulmans que durant el segle XVI havien sigut forçats a convertir-se al cristianisme. L’orde afectava tots els regnes de la península Ibèrica, començant pels moriscos del Regne de València. Este procés es culminaria sis anys més tard i va representar la pèrdua de béns, terra i pàtria d’una tercera part de la població valenciana d’aquella època.
El 22 de setembre de 1609 es va publicar als carrers de València el decret d’expulsió general dels moriscos. El ban va establir la deportació al nord d’Àfrica de tota la població de moriscos, amb molt poques excepcions (que van resultar només provisionals): sis cases de cada cent en cada lloc per tal d’auxiliar els nous pobladors, els infants menors de quatre anys amb permís dels pares, i els adults que pogueren acreditar una pràctica continuada de vida cristiana.
A partir dels tres dies de la publicació del ban en cada localitat, els moriscos, sota pena de mort, no la podien abandonar fins que vingueren a buscar-los per dur-los a embarcar als ports assignats. Els deportats podrien endur-se els diners, vestits i altres béns mobles, i tenien assegurat el passatge, manteniment i bon tracte fins a desembarcar a Barbaria. Això era en teoria, perquè les poques galeres reials eren del tot insuficients, i els comissaris hagueren d’acudir a requisar, noliejar o llogar tota classe d’embarcacions comercials, grans o menudes, per a poder dur a terme el trasllat de tants milers de persones. I l’operació, per a gran part de les víctimes, es va convertir en un infern: eren insultats, agredits i sovint saquejats pel camí cap a la costa, havien de malvendre les ferramentes i objectes que no podien carregar (els ports es convertiren en fires improvisades, amb preus tan baixos com no s’havien vist mai), sovint van patir fam esperant en els ports mateixos i durant la travessia, en molts casos van ser robats durant el viatge per mariners i patrons sense escrúpols i, fins i tot, llançats a la mar.
La negativa a abandonar les terres i cases on havien viscut durant segles, juntament amb el rumor que les tripulacions de les galeres degollaven sistemàticament els moriscos una vegada que arribaven a alta mar, provocaren dos rebel·lions greus que s’iniciaren a l’octubre de 1609 a la mola de Cortes i a la vall de Laguar, on finalment s’aplegarien milers i milers de moriscos que fugien del desterrament. El dia 21 de novembre els soldats assaltaren estes serres i començà un episodi brutal. Els moriscos morts es van comptar per milers, i la xifra anà augmentant en les setmanes següents. Encara que la majoria dels moriscos rebel lats van sobreviure a l’assalt dels soldats, no van poder resistir el trasllat posterior fins als ports, ni les dures condicions de l’embarcament, ni les encara pitjors condicions amb què es van trobar després del desembarcament en la costa barbaresca, sense diners i quasi sense aliment, extenuats i derrotats. I els qui van aconseguir fugir-ne van ser sotmesos a una espectacular persecució per nobles i soldats, per acabar sent capturats i fets esclaus.
TESTS
 |
 |
A |
