Mar Rey Bueno: «Cal reescriure la història de la Ciència per tal d'incloure les dones»
Mar Rey Bueno és, sobretot, una apassionada de la història de la ciència. Llicenciada en Farmàcia, mai va exercir la professió i prompte es va decantar per buscar en els arxius els secrets de l’alquímia, les herbes màgiques i els apotecaris reials. Va poder investigar durant un bon grapat d'anys com a becària, va escriure una desena de llibres i la seua tesi doctoral va rebre un Premi Extraordinari, però mai no va poder aconseguir una plaça a la universitat. Professionalment va haver de seguir altres camins i ara té un forn de pa a Madrid. Però el cuquet per la investigació no l'ha abandonada mai i continua endinsant-se en documents antics sempre que pot. Ara, després de deu anys sense publicar, ha trencat el silenci amb Evas alquímicas (Glyphos. 2017).
“El llibre és, per una banda, una història personal, del que jo hauria pogut ser i no vaig ser, del que podria haver fet i no vaig fer, de la línia d’investigació que podria haver triat i no vaig escollir. Pot ser que si haguera seguit per eixe camí, el de la història de gènere, la meua vida ara seria diferent i hauria pogut continuar a la universitat com a investigadora, que és el que més m’apassiona en la vida, tot i que ara m’haja de dedicar a altres coses. Per altra banda, Evas Alquímicas és la història de les primeres científiques que em vaig anar trobant en la meua investigació i que em van canviar la idea inicial que jo tenia. Quan comences a fer història de la ciència creus que només hi ha hagut hòmens, perquè pràcticament mai se’ns ha parlat de les dones científiques. I han existit, però no s’han visibilitzat.”
“Després de deu anys sense publicar, em vaig plantejar que volia tornar a escriure un llibre. Volia demostrar-me que era capaç de fer-ho. I vaig recuperar una sèrie de notes i de documents que havia anat guardant des de feia anys sobre alquímia femenina, sobre les dones que des de sempre han estudiat els secrets de la natura, que és el mateix que parlar de ciència. Potser el nexe comú entre les dos coses és que es tracta de faenes, les seues i la meua, que no s’han vist reconegudes. [...]”
“Durant molts anys vaig pensar que la història de gènere era menor, però ara, i més després d'este llibre, ja no ho veig així en absolut. Tampoc crec que s'haja d'escriure només sobre dones, perquè és una forma d'autoexclusió. [...] No hi ha una manera bona o roïna de fer-ho. I la meua és esta. En eixos termes ara sí que faria història de gènere. Si poguera tornar a començar, només faria història de gènere perquè, a més, hi ha un camp immens per investigar. [...]”
“Més enllà de les dones humils a les cuines de sa casa, o de dones que havien de desplegar el seu saber de manera clandestina, l’alquímia també va interessar reines i princeses, un exemple clar és l’interés, documentat, que tenia Joana d'Àustria per destil·lar aigua de roses. Tota eixa línia genealògica és molt interessant. En la dinastia dels Àustries, els hòmens se sabien destinats a ser reis o emperadors. La majoria de les dones tenien clar el seu paper com a dones, mares o germanes d’hòmens tan poderosos. Però hi ha tota una línia de dones que es dedica també a potenciar l’orgull i la imatge de la dinastia. Desenvolupen una gran passió pel col·leccionisme, i també per la destil·lació i per l’alquímia. Felip II va heretar de sa tia Maria d’Hongria els jardiners i els destil·ladors per tal de reproduir a Espanya el que havia vist a la fastuosa cort de Brussel·les. De la mateixa manera, la seua germana Joana d'Àustria va mostrar una gran curiositat per tots eixos coneixements.[...]”
“És evident que hi ha un fum d’històries de dones sàvies per descobrir. Per a saber més sobre elles caldria entrar en els arxius i buscar-les. Jo me les vaig anar trobant per casualitat mentre anava buscant altres coses totalment diferents; anaven apareixent ací i allà al llarg dels meus anys com a investigadora. Vaig guardar tota eixa documentació i ha sigut la base per a escriure este llibre. I, si sense buscar-les ja apareixen, de segur que si les cerquem apareixeran multitud de dades sobre elles. No és una tasca fàcil, cal rastrejar els processos de la inquisició, però també protocols notarials, cartes de pagaments, testaments, etc. Són documents molt àrids, però que contenen informació interessant.”
“M'han preguntat moltes vegades si el llibre el podria haver escrit un home. Un home especial, sí. I n'hi ha, hi ha hòmens interessats en esta perspectiva. De fet, des de la publicació del llibre he rebut molts més comentaris per part d'hòmens que de dones, i tots ells amb molta sensibilitat i ganes de saber sobre el tema.”
TEST
FONT: Lletraferit, núm. 17 (pàgines 53-57). (Adaptació)
