El futur passa pel codi
Si mai volem saber cap on anirà el futur de la tecnologia, només hem de deixar un aparell tàctil de la mena que siga a un xiquet de menys de cinc anys. Contemplarem astorats amb quina desimboltura el fa servir.
I és que encara que no ens n'adonem, els xiquets viuen exposats contínuament a una infinitat d'aparells tècnicament complexos, tot i que cada dia més fàcils d'utilitzar. Aquesta combinació els permet de desenvolupar connexions mentals que segurament les generacions anteriors establiren a edats més tardanes.
En tot canal es necessita un codi per tal que els missatges puguen ser transmesos i arriben als destinataris. En el cas d'Internet precisament, saber nadar amb mestria entre milers de línies de codi és allò que marca la diferència entre aquells que tenen realment la paella pel mànec i la resta que ha de conformar-se amb el reduït ventall de possibilitats que els faciliten els primers. Així doncs, no és tan lluny el dia en què no conéixer codi significarà si fa no fa, el mateix que ara significa no saber escriure o llegir.
El codi és en Internet com la partitura en la música, i ens obri la porta a crear tot tipus de continguts amb la presentació i l'aspecte que desitgem. No és gens fàcil, i de fet, escriure bé en codi és tot un art, que no es veu a simple vista, però que redunda en uns resultats espectaculars.
En aquesta línia de pensament s'emmarquen propostes com la que ha anunciat no fa gaire la Fundació Mozilla, que és creadora d'aplicacions basades en codi lliure i d'abast i extensió globals. Mozilla WebMaker és una iniciativa de la Fundació Mozilla que aposta per la universalització del coneixement del codi.
Impulsat per Mozilla WebMaker i sota el nom Summer Code Party hi ha un esdeveniment adreçat a tots els internautes que va des del proper 23 de juny fins al 23 de setembre. Durant aquest període funcionarà un programa que consistirà a organitzar una sèrie d’activitats relacionades amb la programació, però sempre partint de la iniciativa particular.
La idea és senzilla: compartir coneixements i fer servir les eines que subministra la mateixa fundació per tal de desenvolupar projectes conjunts en Internet. Allò més important és que s'aprenguen de manera lúdica els fonaments del codi. Hi podem organitzar tres tipus d'esdeveniment en funció del lloc, de l'espai i de si aconseguim implicar empreses en el projecte o no.
És, com es podia esperar, un projecte pensat a l'americana, una societat en què està molt arrelat això del faça-ho vosté mateix i les reunions de setciències en garatges atapeïts de trastos vells, als quals curiosament es pot trobar la utilitat del segle. Nosaltres, però, sempre hem sigut més acadèmics, molt més partidaris de l'auctoritas que dona el fet de profetitzar i teoritzar des d'una tribuna i si pot ser, amb una pissarra darrere per poder dibuixar-hi tres o quatre gargots. Per això després ens costa més passar a la pràctica. I, és clar, d'innovar millor ni parlar-ne.
TEST
