La rosa dels vents
La rosa dels vents, anomenada així perquè recorda els pètals
d’esta flor, és un instrument nàutic que permet guiar els mariners durant la
travessia i determinar gràficament la força, la velocitat i la direcció del
vent. És anterior a la invenció de la brúixola, i va ser utilitzada en les
cartes de navegació portugueses i espanyoles del segle xiii.
En els inicis, els noms dels vents no estaven
estandarditzats i en cada regió tenien un nom diferent; pel que fa als països
mediterranis, eren coneguts amb denominacions similars: tramuntana (N), gregal
(NE), llevant (E), xaloc (SE), migjorn (S), garbí (SO), ponent (O) i mestral
(NO). En les cartes de navegació espanyoles, portugueses i italianes del segle xiii es poden veure les inicials dels
vents al voltant de la rosa on estan representats. Tot i que, en les primeres
cartes de navegació, el nord es representava amb la lletra T, de tramuntana,
esta pràctica va ser abandonada prompte i va passar a simbolitzar-se amb la flor
de lis. Al segle xiv, la lletra L, de llevant, que representava el vent de
l’est, va ser reemplaçada per una creu que indicava la direcció del paradís
(que es creia que estava a l’est), o de Terra Santa, que, respecte als països
mediterranis, es troba a l’est.
Els colors que s’utilitzen per a representar la figura de la
rosa dels vents responen a la necessitat de ser clarament visibles en
condicions de mínima il·luminació a bord. Per este motiu, els huit punts
principals solen ser negres; els punts que representen els vents laterals,
blaus o verds, i els punts que representen els vents col·laterals, més xicotets
i rojos.
Actualment, la rosa dels vents està formada per dos anelles
concèntriques: l’anella exterior representa els punts cardinals reals i
l’anella interior representa els punts cardinals magnètics. La diferència entre
el nord real i el nord magnètic, que depèn del punt geogràfic on ens trobem, és
considerable i s’anomena variació.
TEST
