La gota freda
Al setembre i l’octubre, en algunes zones de la península
Ibèrica, especialment en la mediterrània, es produïxen ruixats i tempestes
d’una violència extraordinària i de poca durada. Es tracta de la gota freda,
resultat de la suma de tres factors habituals en esta època de l’any: mar
calent, atmosfera inestable en la superfície i aire fred en altura.
Com es genera la gota freda?
• El mar està a temperatures altes. El Mediterrani, per
exemple, pot arribar al final de l’estiu als trenta graus en zones pròximes a
la costa.
• S’emet molt de vapor d’aigua, tal com passa amb l’aigua
calenta d’un bany o una dutxa.
• Si en estes condicions climàtiques arriba una borrasca o
un front fred i hi ha una bossa d’aire fred en altura, s’origina una situació
d’inestabilitat.
• El vapor d’aigua, que el mar allibera en grans quantitats,
puja arrossegat per la inestabilitat i es condensa en trobar-se amb la zona
freda, i com a resultat es forma un núvol.
• Com més fred faça en eixes capes, més grans seran els
núvols i amb major rapidesa creixeran.
Així, en molt poques hores es poden formar grans núvols
tempestuosos que, encara que no tinguen una gran extensió horitzontal, poden
fer més de deu quilòmetres d’altura. Estos núvols descarreguen una forta pluja,
normalment acompanyada de llamps, trons i pedra. No obstant això, alguns
meteoròlegs afirmen que la gota freda no sempre va associada a pluges intenses
o catastròfiques.
Catàstrofes com les inundacions de Bilbao a finals d’agost
de 1983 o el trencament de la presa de Tous (València) a l’octubre de 1982 han
passat a la memòria col·lectiva d’un país que, tant per les condicions
climatològiques com per les orogràfiques, està destinat a viure de bracet amb la
gota freda estacional.
