El gran xaman sexual
El prestigiós filòsof francès Michel Onfray, autor del best-seller Traité d'athéologie (2005), ara se les heu amb el creador de la psicoanàlisi en el seu llibre Le crépuscule d'une idole (2010), que ha creat una gran polèmica a França. Per a Onfray passa que, simplement, Sigmund Freud ha fruït de massa crèdit durant un segle. Al capdavall, la psicoanàlisi es va proclamar una ciència, però el perspicaç assagista francès es pregunta si no deu ser, en realitat, un joc literari -i, més enllà, una pura superxeria.
El que Onfray vol demostrar, en primer lloc, és que, a partir de la seua pròpia experiència biogràfica, Freud va extrapolar el complex d’Èdip a tota la humanitat (però era ell, i només ell, qui va desitjar sa mare i va anhelar la desaparició del seu pare). Amb la seua famosa filogènesi mitològica l’espavilat austríac ocultaria, en realitat, una ontogènesi particular. A sobre, es va preocupar d’esborrar tota possible influència sobre el seu pensament. Però, en veritat, tal com demostra Onfray, moltes de les intuïcions que Freud va presentar com a pròpies ja estaven presents en Nietzsche -contemporani del savi vienès.
Però este no és un llibre per a iniciats que es resolga com un duel entre especialistes. Com que la psicoanàlisi s’ha convertit ja en una vulgata incorporada al bagatge intel·lectual de qualsevol persona culta, Onfray pot dedicar-se a rebatre unes teories que s’han fet passar per científiques sense proves. En realitat, formarien part d’una psicologia literària molt enginyosa, però massa lligada als avatars de la biografia del seu creador. I a això es dedica Onfray, a bussejar en la vida de Freud i en els seus textos (sobretot en la correspondència, on, a Herr Sigmund, se li escapen detalls que permeten avaluar amb justesa allò que s’oculta en la bibliografia oficial, com ara els seus sentiments envers pare i mare o la seua peculiar relació amb la seua filla Anna).
Onfray és implacable, però s’aplica a intentar demostrar tot el que predica. Al capdavall, Freud no es va estar de comparar la psicoanàlisi amb les més grans revolucions de la humanitat. La jutja un descobriment a l’altura de l’heliocentrisme de Copèrnic o l’evolucionisme de Darwin. Només hi ha un problema de detall: ha curat mai algú, la psicoanàlisi? Onfray assegura que no. Freud, al seu torn, no hi establix cap conclusió, però es cura en salut: en realitat, analitzar-se seria un procés inacabable... Tots els qui hem passat pel divan sabem bé el pa que s’hi dona. Paraules, paraules, paraules. Un mètode enginyós, però... servix per a alguna cosa concreta? Llevat, òbviament, que sigues escriptor... Per això Onfray posa el dit a la nafra quan suggerix que Freud mereixia el Nobel, però no el de medicina -al qual aspirava delerós-, sinó el de literatura. De fet, els seus historials clínics es lligen com a novel·les. I què és, en el fons, la psicoanàlisi sinó un formidable gènere literari? Medicina? "El divan -rebla Onfray- és un accessori modern en el vell teatre dels curanderos". Era, a més, el que més s’assemblava a una religió -tot i que ell es confessarà formalment ateu-, i això explica el seu triomf.
Amb estos vímets, és obvi que al vell Sigmund només li queda adduir el paper que va jugar la seua doctrina en la nova visió del sexe. Onfray contemporitza: coincidix que la psicoanàlisi va fer que el sexe entrara en el pensament occidental "per la porta gran". Però de seguida es veu en la necessitat de recordar que Freud no volia usar les seues teories com a coadjuvants de l’alliberament sexual. A més, era misogin, homòfob i fal·lòcrata. Per això l’autor conclou que el pensament psicoanalític forma part de l’ontologia del pensament reaccionari que va de Maquiavel a Cioran. I és que, certament, Freud no criticà mai als seus llibres ni Mussolini ni Hitler (per al primer tingué fins i tot algun elogi incomprensible). I això que era jueu...
Massa motius per a no concloure -i així ho fa Michel Onfray - que la psicoanàlisi és un frau. I la manera que té d’argumentar-ho -implacable, raonable, exhaustivament documentada- fa difícil no estar-hi d’acord.
TESTS
 |
 | A |
