Les finances, pendents de les app de missatges
D'ençà que el Facebook va fer el gran colp en comprar la
missatgeria mòbil WhatsApp per uns forassenyats 14.451
milions d'euros, els
fòrums financers d'arreu
guaiten expectants quins
nous episodis de rellevància es poden esdevenir en aquesta branca de les
TIC, siguen fusions o eixides a borsa.
Ara els focus il·luminen la japonesa L/ne, una companyia que
després d'acreditar en el 2013 uns ingressos, gràcies als seus 300 milions
d'usuaris, de 257 milions d'euros, i 137 milions en el primer trimestre del
2014 (un 115% més), ha aconseguit una expectació que es tradueix en una
valoració prevista, quan faça l'estrena en la borsa de Tòquio, a final d'any,
de 10.000 milions d'euros.
Hi ha altres actors en dansa. La coreana Kakao Talk,
amb 133 milions d'usuaris, a qui en un principi els mercats li adjudicaven una
valoració de 2.000 milions d’euros. La xinesa WeChat -sota la fèrula del
gegant Tencent- també és motiu d'especulacions, com la d'una possible
eixida a la borsa de Singapur per valorar els seus 355 milions d'usuaris
actius. I, per acabar-ho d'adobar, cal recordar els 685 milions que Rakuten,
l'Amazon japonès, va pagar per Viber a principi d'any i que va ser la
primera gran sacsejada en aquest sector.
Són senyals clars
de la importància
que últimament ha
adquirit, dins del
gran ecosistema dels dispositius mòbils,
el de les
aplicacions de missatgeria
mòbil, en què
com més va,
més actors apareixen: ara com
ara, arreu del món podríem enviar fins a una trentena de maneres diferents un
missatge des del telèfon a un contacte.
Però cal anar-hi alerta, l'espectacularitat de les xifres no
sempre es tradueix en rendibilitat. En el cas de L/ne, tot i que des d'un bon
començament ha tingut un model de negoci amb ingressos, per l'oferta de jocs, stickers
i missatges patrocinats, en el seus balanços no ha aconseguit presentar els
delejats números negres.
És inqüestionable, però, que el mercat de les missatgeries
mòbils és engrescador, com s'entesta a avisar-nos l'estadística: segons un
estudi de Flurry, si bé l'any passat l'ús d'aplicacions del mòbil va
créixer un 115%, en el cas de les aplicacions de missatgeria, aquest augment va
ser del 316%. No és estrany, doncs, com coincideixen a afirmar els analistes,
que tot aprofitant el bon moment del cicle
de la borsa
aquesta mena de
valors aprofiten per
llançar-s'hi empesos sovint
per fons de capital de risc que cobegen rendibilitats altes en un
termini no gaire llarg de temps.
En aquests temps
plàcids per a
la borsa s’albiren
bones oportunitats d'inversió
en companyies vinculades a la missatgeria
mòbil. L'analista Felipe
López Gálvez, de Selfbonk, es
remet a WhatsApp, l'ara
nineta dels ulls de Mark Zuckerberg, president, per exposar que aquest filó té
un clar potencial: “potser
ara no té
uns ingressos importants,
al marge de
la minsa quota d'abonament, però té grans perspectives
de creixement en mercats clau com el dels EUA, on de manera accelerada els SMS
estan cedint terreny a les aplicacions de missatgeria mòbil.” No és el cas d'altres
mercats, en què la missatgeria
mòbil ja ha
transformat els usos
i costums de comunicació en telefonia: a Espanya hi ha
un 83% d'usuaris d'aquesta missatgeria, el 67% a Corea del Sud, i el 67% a
Holanda. I hi ha molt de marge per a fer madurar el mercat a Alemanya (43%), al
Japó (32%), al Regne Unit (30%) o als EUA, on l'escàs 23% permet que els
inversors somnien grans índexs de creixement. En economies emergents és
interessant remarcar Indonèsia (79%), l'índia (74%), l'Argentina (78%) i Mèxic
(78%).
L'aposta del Facebook, que va engolir el WhatsApp
tot just quan el seu model de xarxa social donava senyals
clars d'esgotament, va
encaminada a esprémer
la rendibilitat de
l'eina amb ingressos procedents
de la publicitat, amb el benentès que s'ha de complir la previsió d'assolir la gegantina
xifra de 1.000 milions d'usuaris.
Tanmateix, com assenyala López Gálvez, no es pot perdre mai
de vista que “el
mercat de les
TIC és inestable
i, si bé
té poques barreres d'entrada
a nous actors,
aquests poden llançar
un producte o un servei nou, molt del gust de l'usuari, que ho capgire
tot i
deixe fora de
la carrera alguns
competidors”. En el cas
esmentat del WhatsApp, els propietaris es van endur un bon ensurt durant el
primer trimestre en el mercat
espanyol, quan van
poder comprovar que
el seu servei dequeia entre els usuaris, en benefici
de l'emergent Line.
En aquest sentit,
Javier Galán, responsable
de Fons d'Inversió
Europeus en Renta
4 i bon coneixedor del
mercat tecnològic, si
bé accepta que
“és claríssim que
aquest negoci ha de
créixer de manera important en els pròxims anys, és complicat de saber qui en
serà finalment el líder, qui hi guanyarà. És complicat de saber quina mena de
transmissió d'informació tindrem.” Així doncs, potser convé que l'inversor,
enlluernat pel que prometen aquestes fulgurants companyies, es traga la bena
dels ulls i enfile pel camí de la prudència: “potser millor que la cerca ràpida
de ràpides plusvàlues, que poden sortir malament si s'ha apostat per antics
líders de mercat -ara en hores baixes-, com ara Nokia o Blackberry,
és diversificar a través d'ETF o fons que aposten per aquestes
tecnologies.” Tot i que, certament, és difícil predir quines noves aparicions
poden haver- hi en l'imprevisible univers
de la tecnologia,
és important consignar,
com diu Galán,
que “les extraordinàries valoracions
que han aconseguit
algunes d'aquestes companyies
van acompanyades de creixement dels seus beneficis, cosa que no passava
l'any 2000, quan va tenir lloc la bombolla de les “.com”.
TEST
