Ciència ciutadana i les Arts
A / La ciència ciutadana és una activitat en públic i una experiència
en comú. Aquestes característiques mantenen ressonàncies amb els atributs d'una
experiència cultural i una creació artística. Tant en les arts com en la
ciència ciutadana, es respon a una certa inquietud i, en ambdós casos, s’hi
combina aprenentatge, reflexió i investigació col·lectiva. Les estratègies de
la cultura i la creativitat artística poden resultar més efectives que les
pròpies dels centres de recerca científica quan es construeix la ciència
ciutadana.
B / Leonardo da Vinci, que no entenia de disciplines, llegia
la paraula «ciència» com a «coneixement» i la paraula «art» com el «saber fer».
La passió per pintar un quadre amb diversos elements naturals podria, per tant,
representar tota una recerca científica, mentre que l'obsessió que pren forma en
un esbós d'una de les seues màquines o en una de les làmines d’anatomia humana requeria
tot un art del dibuix. La seua estratègia, on art i ciència eren pràctiques indestriables,
desborda de desig per aprendre i conèixer sobre una infinitud de temes.
C / De Leonardos, en el panorama artístic contemporani, n’hi
ha tota una constel·lació. La ciència íntima i personal que despleguen en el seu
treball pot servir d’inspiració i referent per refrescar les maneres de treballar
de la ciència ciutadana.
D / Carsten Holler, entomòleg professional transformat en artista
també professional, presenta l’any 2015 l’exposició «Decision». La proposta,
presentada en forma d'enquesta, transforma l’espai expositiu en una sèrie
d'«experiments ambientals» que convida el visitant a actuar com a subjecte
experimental. L’exposició esdevé un espai per endegar una recerca col·lectiva sobre
ciències del comportament en un entorn més natural que el d’un laboratori, que
és restrictiu i exclusiu.
E / Amb motiu del festival d’arts de carrer, hem explorat les
sinergies entre les maneres i pràctiques de l’art d'acció (performance) i de la
ciència. Fomentant una reflexió col·lectiva sobre la urgència de relacionar-se,
les entrades a la plaça Major tenien unes estacions amb dispositius digitals on
les persones podien interactuar entre elles a través d’uns jocs. S’hi
plantejaven situacions diferents, incloent-hi una invitació a mirar-se als ulls
en parelles.
F / Amb un procediment similar, hem treballat amb les internes
del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona en el marc del festival Escena
Poblenou. S’ha convidat el públic de fora a escoltar les internes amb les seues
reflexions i a respondre-hi amb una acció tot seguit. Apel tant al rigor i
l’ordre propi de la ciència juntament amb la insubordinació i desobediència pròpia
de les arts, és llavors possible imaginar-se una ciència ciutadana que provoque
una reflexió col·lectiva sobre una inquietud compartida en espais públics no
convencionals de la recerca científica.
G / Aquesta reflexió és justament el punt de partida del projecte
ConsCIÈNCIES a la plaça, en la qual es va idear una acció teatral i una
recerca col -lectiva amb perspectiva de gènere. Es tractava, en aquest cas, de conèixer
les interaccions que es donen a l’espai públic quan els veïns i les veïnes han
de reaccionar davant de situacions de violències de gènere.
H / Les intervencions a les places permeten conèixer millor les
dinàmiques que hi emergeixen a escala col·lectiva i la nostra actitud individual.
Al mateix temps, els veïns i les veïnes prenen consciència i reflexionen gràcies
a situacions dramatitzades però versemblants, on els personatges ficticis han
de decidir si actuen o no davant de situacions de violència de gènere al
carrer.
I / Així doncs, la ciència ciutadana, que n’inclou la posada
en escena, la motivació, l’acció i l'exposició pública, reclama transformar l’experiment
científic en experiència en comú. Atès que les ambicions per una ciència
viscuda de manera col·lectiva fan que tinguen un difícil encaix en els centres de
recerca actual, es pot trobar una sintonia potent amb artistes i centres
culturals o museus.
J / Més viscuda, a prop del públic i íntima, la ciència, amb
el coneixement que genera, serà «la germana de l’experiència», que diria Leonardo.
Convé no oblidar la importància d’un coneixement vivencial i arrelat. I, tornant
a recórrer a Leonardo, no convé tampoc perdre l’emoció i la passió en una
recerca. El desig en una recerca es multiplica exponencialment si és
participat, tal com somia la ciència ciutadana.
TEST
