Els Dank Memes: la reacció a una Internet invivible
A / Si el món que habitem amb el cos fora una mica
semblant a la Internet de hui, seria una mena de Las Vegas: una ciutat feta
exclusivament d’edificis-anunci que necessiten la nostra atenció permanent
creixent i ansiosa per sobreviure i que, a canvi ens ofereixen dosis
exhaustives d'eufòria, d’enveja, de tristesa, d'enuig o d’excitació.
B / La llibertat creativa i innocent del primer
Internet, on no érem usuaris consumidors sinó internautes exploradors, queda
molt lluny. Llavors, connectar-se a Internet era descobrir un univers ple de
microbombolles flotant en totes direccions. Ara ja no ens connectem enlloc,
habitem la nostra identitat digital de forma permanent i passiva.
C / Internet era un lloc ample i heterogeni, ple
d’experiments creatius i naïf, amb expectatives de millorar l’experiència de
viure: un fòrum era la possibilitat del caliu universal quan et senties sol,
rebre un correu electrònic era tan emocionant com rebre una carta.
L’especialització del model de negoci ha convertit el paisatge d’Internet en un
espai homogeni, amb el llenguatge i la imaginació segrestades per gegants que competeixen
els uns contra els altres per cridar-nos l’atenció.
D / Les xarxes socials van seduir-nos oferint
facilitar la comunicació a partir de la centralització de tot el flux
comunicatiu en un sol espai. Sean Parker, expresident i fundador de Facebook,
ha reconegut que aquesta promesa d’«unir el món» amagava una altra intenció:
distreure’ns i explotar les nostres vulnerabilitats. Aquest objectiu amagat
s’ha anat fent explícit a mesura que les plataformes han evolucionat no millorant
la lliure circulació d’usuaris i missatges, sinó augmentant l’addicció i el
consum compulsiu per mantindre’ns atents.
E / L’especialització agafa formes encara mes
extremes amb l’auge de l’ús dels algorismes que, de mica en mica, van
substituint la nostra decisió sobre el que volem fer, veure o consumir. Les
cronologies de les xarxes socials han passat de ser la representació de la nostra
selecció personal a ser rius hiperoptimitzats de contingut que processos opacs escullen
per nosaltres.
F / Les nostres interaccions diàries estan basades en el paper que fem davant dels altres. Quan
anem a comprar o a una entrevista de feina, oferim una determinada versió de la
nostra identitat, i l’actuació es transforma segons l’audiència. Quan ens
retirem a casa som al bastidor de la nostra identitat, on per fi podem deixar
d’actuar i descansar. La vida s’ha convertit en una experiència asfixiant per a
molta gent perquè Internet ens obliga a mantindré constantment la mateixa
actuació inacabable per a un públic massiu i anònim.
G / Tal com explica Jia Tolentino, Internet s’ha
convertit en una «màquina de l’autoengany» que basa l’economia i la
infraestructura en la comercialització de la nostra identitat personal. La
identitat són afirmacions i promeses. A Internet una persona altament funcional
és aquella que pot prometre-ho tot, en tot moment, a una audiència en creixement
constant.
H / El disseny dels espais on mostrem la nostra
identitat en línia ens obliguen a exagerar el missatge per cridar l’atenció i
generar algun tipus de reacció a l’entorn. Aquesta idiosincràsia altera
l’ambient normal de les interaccions i provoca que tothom estiga més predisposat
a, per exemple, inflamar-se, sentir-se irritat o indignar-se, com a formes predilectes
de generar trànsit i atenció.
