L'economia del bé comú

• L'economia del bé comú es basa en els mateixos valors fonamentals amb què les nostres relacions tenen èxit: confiança, estima, cooperació, solidaritat i voluntat de compartir.

____ (0)____

• En el marc legal d'incentius de l'economia, la recerca de benefici i la competència es transformen en esforç cap al bé comú i la cooperació. Es recompensa les empreses que s'ajuden mútuament. La competència ferotge és possible, però comporta inconvenients.

• L'èxit econòmic ja no es mesura amb els indicadors de valors de canvi (monetari), sinó amb indicadors d'utilitats (no monetaris). En l'àmbit macroeconòmic (economia nacional), se substitueix el PIB com a indicador d'èxit pel producte del bé comú. En l'àmbit microeconòmic (empresarial) es canvia el balanç financer pel balanç del bé comú, aquest es converteix en el resum de totes les empreses. Com més social, ecològic, democràtic i solidari és el comportament i l'organització de les empreses, millors els resultats que aconsegueixen en el balanç.

____(1)____

• Les empreses amb un bon balanç del bé comú aconsegueixen beneficis legals: impostos més baixos, reducció d'aranzels, crèdit més barat, prioritat en la contractació pública i en els programes de recerca, etc. L'entrada al mercat és més fàcil per a les empreses responsables, i els productes i serveis ètics, ecològics i regionals són més barats que els no ètics, no ecològics i globals.

• El balanç financer esdevé un balanç secundari. El benefici financer passa de finalitat a mitjà i serveix per a aconseguir el nou objectiu de les empreses: la contribució al bé comú. Els excedents del balanç es poden utilitzar per a: inversions (amb plusvàlua social i ambiental), l'amortització de préstecs, estalvis en una mesura limitada; repartiment limitat entre els empleats, així com préstecs sense interessos a altres empreses.

____(2)____

• Com el benefici ja és només un mitjà però no l'objectiu, les empreses poden buscar la seua mida òptima. Ja no han de tenir por de ser absorbides, ni han de créixer per ser més grans, més fortes o més rendibles que les altres.

____(3)____

• A través de la possibilitat d'obtenir la seua mida òptima de manera relaxada i sense por, hi haurà moltes xicotetes empreses en tots els sectors d'activitat. Com que ja no volen créixer més, la cooperació i solidaritat amb altres empreses es torna més fàcil. Poden ajudar-se amb coneixements, saber fer, ordres, mà d'obra o préstecs sense interessos.

____(4)____

• Les desigualtats d'ingressos i riquesa són limitades en un debat i per decisió democràtica: els ingressos màxims, per exemple, a deu vegades el salari mínim legal; els actius privats, per exemple, a deu milions d'euros; les donacions i herències, per exemple, a 500.000 euros per persona; en les empreses familiars, per exemple, a deu milions d'euros per fill. Els béns heretats que excedisquen del que indica es distribuiran a través d'un fons intergeneracional com un dot democràtic entre tots els descendents de la generació següent: el mateix capital inicial significa més oportunitats d'igualtat.

____(5)____

• Les grans empreses a partir d'una determinada grandària (per exemple, 250 empleats), traspassen els drets de vot i la propietat parcialment i gradualment als empleats i a la comunitat en general. La comunitat podria estar representada mitjançant un parlament econòmic regional directament escollit. El govern no hauria de tenir accés/dret a vot en les empreses públiques.

• Això també és vàlid per als béns comunals democràtics, la tercera categoria de propietat, juntament amb una majoria d’empreses privades (xicotetes i mitjanes) i grans empreses de propietat mixta. Els béns comunals democràtics (també commons) són empreses públiques col·lectives de sectors com l'educació, la salut, els serveis socials, la mobilitat, l'energia i la comunicació.

• Un important bé comunal democràtic és la banca democràtica. Serveix com totes les empreses al bé comú i, com tots els béns comunals democràtics, és controlada pel poble sobirà, no per l'Estat. Els seus serveis bàsics són garantir els actius d'estalvis, els comptes corrents sense cost, els préstecs de baix interès i els préstecs ecosocials de risc. L'Estat es finança en un primer moment a través de préstecs sense interessos del Banc Central.

____(6)____

• Seguint la proposta de John Maynard Keynes, s'estableix una cooperació monetària mundial amb una moneda global (globus, terra) per a l'intercanvi econòmic internacional. En l’àmbit local, les monedes regionals poden completar la moneda nacional. Per a protegir-se del comerç deslleial, la Unió Europea ha de posar en marxa una zona de comerç just (zona del bé comú), en la qual s'apliquen els mateixos estàndards o s'orienten els aranzels segons el balanç del bé comú de l'empresa productora. L'objectiu a llarg termini és una zona global del bé comú com un tractat de l'ONU.

• A la natura, se li reconeix un valor propi, per la qual cosa no pot ser propietat privada. Aquell que necessite una parcel·la de terra amb el propòsit d'habitar, produir, o per a destinar-la a l'agricultura i a la silvicultura, pot utilitzar una superfície delimitada de forma gratuïta o per una quota d'ús a canvi de taxes d'explotació. El seu traspàs està subjecte a requisits ecològics i a l'ús específic. Amb això s'acaba l'acaparament de terres i també les grans possessions i l'especulació immobiliària. A canvi, s'eliminen els impostos sobre béns immobles.

• La jornada laboral es reduirà gradualment fins al nivell desitjat per la majoria de 30 a 33 hores setmanals. Això deixa temps lliure per a tres aspectes principals del treball: la cura d'altres persones (xiquets, malalts, ancians), el treball propi (desenvolupament personal, art, jardineria, oci), així com el treball polític i comunitari.

____(7)____

TEST