El paper cultural de la gastronomia
Diverses personalitats opinen sobre la dimensió cultural de
la gastronomia, la transcendència i el paper creatiu que té, i l’atenció
mediàtica que ha generat els últims anys.
A / Cuinar ens va fer humans. Elaborar el menjar i
gaudir-ne són pràctiques bàsiques de totes les civilitzacions. És més important
el que cuina i menja el poble que el que es destina a les minories selectes, però
el que comença sent minoritari i selecte pot obrir camins en benefici de tota la
societat. Gastronomia és cultura alta o baixa, depèn de com es considere. Se’n
fa un gra massa si es demana als cuiners més del que els pertoca.
B / Vàzquez Montalbán concebia la cuina com una metàfora
de la pròpia cultura que ens parla de la identitat d’una societat i és alhora una
matèria personal essencial: la pàtria sensorial de la infantesa. Parla de què mengem
i com ho mengem; allò que no poden menjar aquells que cada vegada tenen menys és
l’antigastronomia, que explica en què ens estem convertint.
C / La gastronomia ha estat durant molt de temps més
que amagada, invisible. El món cultural en general s’ha vist beneficiat per
l’èxit de la cuina. La cultura evoluciona a mesura que passa el temps i la
cuina és cultura, és territori i n’agafa elements i els transforma. Qui
defineix el nivell cultural són els agents culturals.
D / Jo crec que no. Tenim una història gastronòmica
molt important i avui en dia podem dir que ha esdevingut un referent
gastronòmic mundial. Fins i tot, sovint tendim a simplificar-la, però és
variada ï, com nosaltres, rica en tonalitats. És part de la nostra identitat.
Som el que mengem. Els pilars de la nostra cultura gastronòmica els podem
trobar en molts llocs.
E / La cuina és cultura perquè ens defineix com a
país. Ens costa presumir del que és nostre i massa sovint ens emmirallem en la
gastronomia d’altres països als quals no tenim res a envejar. Hem de consumir
productes de la terra. Hem de confiar en els botiguers de tota la vida i en els
productes que ens ofereixen. Ah! I deixar que els xiquets entren a la cuina, la
coneguen i aprenguen a estimar-la, que entren en contacte amb allò que tenim al
voltant.
F / No crec que la cultura gastronòmica estiga
sobrevalorada en la societat actual. El que ha succeït és que hi ha molt més
interès per la gastronomia per part del públic ï molta informació als mitjans,
cosa que ha estat influenciada pel fet de tenir uns xefs i uns restaurants de
prestigi mundials. L’hem tinguda present en els mitjans de comunicació ï això ha
fet que arrelara en gran part de la població i, per tant, ha passat a ser part
de la cultura popular.
G / La gastronomia és un actiu important, però
n’estem fent un gra massa amb tanta experimentació. La gastronomia en si és una
cosa: cuina, taula i estovalles. Però el concepte s’està dispersant cap a
l’escenografia gastronòmica, que té molt de moda i potser acabarà morint
d’èxit. L’altre perill és que no es pot justificar qualsevol cosa en pro de la
gastronomia. I em referisc al projecte d’una fundació en un paratge protegit.
H / La gastronomia no se sobrevalora. Tant podem
fruir d’un quadre com d’un plat. Són dos escenaris que coexisteixen i es
barregen. Què seria més cultura, un esmorzar de forquilla o un tast de plats de
xef? Les dues coses. Encara que la tradició culinària francesa va fer més intel·lectual
la cuina. Gastronomia ï cultura es complementen.
I / Jo no diria que està sobrevalorada: l’alimentació
és la base de la nostra vida i, per tant, és lògic que tinga tanta importància
també en l’aspecte cultural. Un exemple n’és que darrerament hi ha programes de
televisió en què es posa en relleu la gastronomia. El que passa és que s’hi
mostra com fer-ho, com presentar-ho i no s’hi posa en relleu el que realment és
essencial.
J / Jo crec que no; al contrari, pense que està
infravalorat. De la gastronomia depèn la nostra evolució com a persones pel que
fa a com mengem. És cert que el que se sol equiparar amb l’art és la cuina
d’autor dels xefs mediàtics, però el més important és la gastronomia tradicional,
gràcies a la qual s’ha produït tota l’evolució gastronòmica posterior.
K / És positiu que es pose en evidència el valor cultural de la gastronomia perquè és una forma de cultivar la sensibilitat del creador i del consumidor. La creació gastronòmica té un públic molt minoritari i crec que la cultura no sols és el procés creatiu, sinó l’abast que té el gaudi de la gent a diferència del que passa amb l’art, la literatura, el teatre o el cinema.
TEST
