 |
|
|
|
La Pilota |
|
| Jugada des de temps immemorial per pobles tan diversos com els maies, els egipcis o els japonesos, la pilota arribà a les nostres terres per mitjà de la tradició grecoromana. De l’antiga Grècia abunden els testimonis de la pràctica d’este joc i, a Roma, era recomanat pels metges com un exercici saludable per a totes les edats i condicions, i el practicaven el poble, els senadors i, fins i tot, els mateixos cèsars. A França, en el segle xv se’n
prohibí la pràctica al poble baix, amb la qual cosa este esport passà a ser
privatiu de la noblesa i, a partir d’aquells moments, els aficionats de
testa coronada es
compten entre els
jugadors de pilota
més il·lustres: Carles vii,
Lluís xi... També és en esta època
quan s’introduïx la pala, que canviarà la fisonomia del joc, ja que la duresa
de la pilota feia estralls en les
mans de tan
delicats esportistes. Més
avant, quan en
el segle xviii va canviar l’orde social amb la Revolució, el
poble rebutjà el que identificava com un joc de l’enemic. Els reis
i nobles castellans
també s’aficionaren a
la pilota, de
manera que al llarg dels segles xv, xvi, xvii i xviii
és el joc més practicat entre l’aristocràcia. De fet, el mateix Felip I va
destacar en la modalitat de pala. Les limitacions, multes i
prohibicions, així com l'aparició d’entreteniments nous, van provocar
que el joc
de pilota anara
decaient, a poc
a poc, fins a
desaparèixer del tot de Catalunya, Castella, Aragó i les illes Balears al llarg
dels segles xviii i xix. La situació a València és molt
diferent, les prohibicions del joc al carrer no afectaren el joc al trinquet,
que mantingué el seu vigor al llarg dels segles; i esta modalitat de pilota era
la que practicava la flor i nata de la noblesa al trinquet del Miracle, o al
trinquet de Cavallers, propietat dels Montagut, o bé als seus
trinquets particulars. El
30 de setembre
de 1633 s’havia
concedit el monopoli dels
beneficis dels trinquets a l’Hospital General, Reial i Militar de la ciutat de
València, i això va ser motiu de plets en la dècada de 1740 amb les monges de
l’Encarnació, les quals
n’havien construït i
explotat un enfront
del seu convent. A mitjan segle xix els anglesos inventen el tenis a
partir del joc de pilota, al qual incorporen
la raqueta, un
instrument derivat de
la pala que
empraven els francesos per a
protegir-se les mans. En eixos moments, els bascos deixen de jugar cara a cara
per a fer rebotar la pilota contra un frontó. Així, València es convertix en
l’únic lloc on perdura la tradició més genuïna de l’esport de la pilota, esport
que passa a ser conegut com a pilota valenciana. S’hi construïxen trinquets
nous: el de Santa Teresa, en 1843; el nou del Real, en 1853; el de Pelayo, en
1868, o el de Juan de Mena, en 1877. A partir del segle xx, factors com la modernitat del canvi de segle (molts trinquets s’enderroquen per a construir vivendes o, més sovint, cinemes), la deserció de la seua pràctica per part de la burgesia o l’expulsió del joc dels carrers, per la presència cada vegada més gran dels automòbils, són algunes de les principals amenaces que afronta el nostre esport. TESTS |
 |
 |
A |
