 |
||||
|
|
La festa de sant Antoni |
|||
|
|
En plena
modernitat, les festes
s’han convertit en
un temps especial
en què les
persones poden eixir de la quotidianitat per a celebrar la identitat com
a poble i recuperar el sentit davant d’un món que canvia a un ritme vertiginós.
La festa
de Sant Antoni,
tan estesa de
cap a cap
del territori valencià,
és un exemple
ben representatiu de la connexió entre festa, identitat i patrimoni
cultural. Naix a Occident com a resultat
de la cristianització d’antigues
cerimònies d’arrel precristiana
dedicades a divinitats paganes protectores de la
fecunditat, dels conreus i dels animals. Com a sant protector dels
animals, sant Antoni
Abat ha sigut
venerat històricament pels
camperols i per
tothom que tractava amb el bestiar o el necessitava per a la seua faena. En
terres valencianes la festa està
molt estesa, amb
més concentració de
festejos a les
comarques castellonenques i les
centrals. Sant Antoni
Abat se celebra
com a mínim
en 320 pobles
valencians, cosa que no és
gens estranya si considerem que històricament la societat valenciana ha
sigut eminentment agrícola i rural. Esta
festa de Sant
Antoni del Porquet
o de les
Barbes Blanques, com
és coneguda popularment, ha
sigut la festa
per excel·lència del
període hivernal i
també el preludi
del carnaval. Tot i que el sant va viure en el segle iv a Alexandria, hi ha tota una tradició
de la vida de sant Antoni
que es transmet
durant l’època medieval
i barroca acompanyada
d’una arrelada devoció popular, i que es reflectix en diverses confraries
que existixen, probablement, des de la fundació mateixa del Regne de València. Al llarg del nostre territori es
poden trobar una varietat de formes de celebració que enriquixen el catàleg
de festes. Així,
destaquen des de
les santantonades de
les comarques
castellonenques, amb celebracions
com ara les
del Forcall, Vilanova
d’Alcolea, Vilafranca o Sorita, fins a la ruta dels porrats de la
Safor, passant per grans fogueres com la de Canals. Amb tot, la festa ha patit
transformacions arran de la modernització i la industrialització. De fet,
al començament del
procés modernitzador i
urbanitzador la festa
va experimentar un gran retrocés,
i en molts
llocs va desaparèixer,
però des del
començament dels anys
huitanta, gràcies a la
iniciativa de nombrosos
grups i associacions
locals, ha recobrat
una important vigència, però amb
transformacions rellevants: així, si tradicionalment sant Antoni era el patró
dels animals de càrrega i de faena al camp, ara el seu patronatge s’ha
traslladat també a les mascotes
urbanes (gossos, gats,
tortugues, pardalets de
tota classe, hàmsters...)
que les famílies porten a beneir
el dia gran del sant. També han anat desapareixent les corregudes de joies o la
solta d’un porquet pel poble que era alimentat pel veïnat fins que es rifava el
dia del sant. Un altre element destacable ha sigut el trasllat de les dates de
celebració, generalment als caps de
setmana pròxims al
dia de la
celebració litúrgica. Però,
com hem dit,
coincidint amb l’onada de
revitalitzar tradicions festives
i de considerar-les com
a patrimoni cultural d’acord amb interessos identitaris i
turístics, la festa de Sant Antoni ha experimentat un gran revifament en les
darreres dos dècades i hui dia gaudix de gran vitalitat. En l’actualitat
hi ha dos
elements de la
festa especialment rellevants:
les fogueres i la
benedicció dels animals. La vespra del dia del sant és quan proliferen les
fogueres, que s’han de preparar amb la tallada
i el trasllat
de la llenya,
amb la qual
s’armen estructures
espectaculars, com la
de Canals. Acompanyant
les fogueres, solen
tindré lloc també
altres festejos ben singulars,
com per exemple
la matxada o
el tropell de
Vilanova d’Alcolea, les danses de dimonis com ara les del
Forcall, les cavalcades com la del Rei Pàixaro de Biar o les barraques on
s’escenifica la vida del sant, a manera de teatre popular, com ara les que
tenen lloc a la comarca dels Ports. El dia principal sol celebrar-se la
benedicció d’animals, en què es pot
tastar una variada
oferta gastronòmica (torrades
d’embotit, calderes d’arròs,
coques i rotllos, farinetes
o gachas...) i
també participar en
jocs populars, curses,
pirotècnia o competicions de
tir i arrossegament. La
festa gran també
sol arredonir-se amb
misses i processons. Però,
més enllà de
la religiositat popular,
actualment la festa
de Sant Antoni expressa la celebració de la identitat
i l’exaltació del patrimoni cultural propi. TESTS
|
|||
continguts
Lectura 42: LA FESTA DE SANT ANTONI
