La cuina medieval valenciana
Plats molt allunyats dels gustos culinaris actuals, alguns amb molt de sucre i amb una quinzena d’espècies, però també uns altres que continuen en les nostres taules, com les natilles o els bunyols de formatge. Així es desprén d’un estudi revelat per una investigadora castellonenca del receptari de cuina més antic que es conserva en la península Ibèrica, de 700 anys d’antiguitat, i que, a més, està escrit en valencià: El llibre de Sent Soví.
Una de les receptes més cridaneres és el pollastre amb sucre, que pot recordar, segons la investigadora de Sant Mateu, la combinació de sabors de la mostassa i la mel, present en la gastronomia actual.
Així, en esta exposició, per primera vegada s’exhibixen 72 receptes de gastronomia medieval en què, per raons òbvies, no hi havia dacsa ni creïlla. La mostra fa un repàs d’utensilis, manuals i ingredients d’esta cuina pensada per a alimentar els rics. Segons explicà l’autora en una entrevista recent, “a finals del segle XIII i principis del XIV es reprenen els receptaris perquè la noblesa no estava tan preocupada per menjar molt, sinó per menjar bé”.
En el rebost d’una cuina noble del segle XIV, per exemple, el pa, el vi i l’oli eren l’essència. La carn, el peix i el formatge, la base d’un menú medieval en què la diferència social la marcava la forma de cocció i l’ús d’espècies portades d’Orient. Tot això ho sabem gràcies a este receptari gastronòmic escrit en valencià, i que veu la llum pública per primera vegada.
Finalment, l’exposició dedica una part als utensilis necessaris en la taula, a on el visitant podrà vore des de gots de vidre fins a la primera forqueta de la Península, que es va fer a València, com puntualitzava l’experta en història medieval.
