La història del croissant, dels túnels de Viena a les pastisseries de París
Quan es parla del croissant, la majoria el relaciona de manera automàtica amb la pastisseria francesa. Tot i això, la història d’aquest delicat dolç naix a Àustria, concretament a la històrica ciutat de Viena, i aquest relat es remunta al segle XVII.
La paraula croissant, que vol dir ‘creixent’ en francès, fa referència a la seua característica forma, que recorda la lluna creixent.
L’any 1683, Viena, una ciutat envoltada de muralles, estava aïllada per les tropes otomanes, que intentaven guanyar la ciutat. Per això, els invasors van voler fer un túnel davall de les muralles per a infiltrar-se en la ciutat. Els soldats treballaven exclusivament de nit per a evitar ser descoberts, però van oblidar que els forners vienesos treballaven durant la nit. De fet, van ser els forners els qui van sentir el soroll i els moviments dels otomans, van donar l’alarma i van salvar la ciutat. En reconeixement d’aquesta victòria, els forners van crear una pasta amb la forma distintiva de la lluna creixent que apareixia en la bandera otomana. D’aquesta manera, el croissant va sorgir com a símbol de la dolça venjança vienesa contra els invasors turcs.
Amb el temps, el croissant va viatjar més enllà de les fronteres vieneses i va arribar a París, segons diuen, a través de Maria Antonieta d’Àustria. Amb el temps, els francesos, coneguts per la seua passió per la gastronomia, van adoptar el croissant com a icona pròpia i van desenvolupar la seua versió única de la pasta de full. La paraula croissant es va incorporar oficialment al diccionari francès el 1863 i la primera recepta francesa de la varietat fullada veuria la llum el 1905. Des d’aleshores, ha estat constantment present en la rica cuina francesa i ha traspassat fronteres.
La paraula croissant, que vol dir ‘creixent’ en francès, fa referència a la seua característica forma, que recorda la lluna creixent.
L’any 1683, Viena, una ciutat envoltada de muralles, estava aïllada per les tropes otomanes, que intentaven guanyar la ciutat. Per això, els invasors van voler fer un túnel davall de les muralles per a infiltrar-se en la ciutat. Els soldats treballaven exclusivament de nit per a evitar ser descoberts, però van oblidar que els forners vienesos treballaven durant la nit. De fet, van ser els forners els qui van sentir el soroll i els moviments dels otomans, van donar l’alarma i van salvar la ciutat. En reconeixement d’aquesta victòria, els forners van crear una pasta amb la forma distintiva de la lluna creixent que apareixia en la bandera otomana. D’aquesta manera, el croissant va sorgir com a símbol de la dolça venjança vienesa contra els invasors turcs.
Amb el temps, el croissant va viatjar més enllà de les fronteres vieneses i va arribar a París, segons diuen, a través de Maria Antonieta d’Àustria. Amb el temps, els francesos, coneguts per la seua passió per la gastronomia, van adoptar el croissant com a icona pròpia i van desenvolupar la seua versió única de la pasta de full. La paraula croissant es va incorporar oficialment al diccionari francès el 1863 i la primera recepta francesa de la varietat fullada veuria la llum el 1905. Des d’aleshores, ha estat constantment present en la rica cuina francesa i ha traspassat fronteres.
TEST
FONT: la clau.cat (adaptació)
