El joc de les birles o bitles
El joc de les birles o bitles consisteix a tombar un conjunt de peces anomenades així, fabricades amb fusta o altres materials, tornejades, més amples de baix que de dalt perquè es mantinguen dretes, llançant un bitlot, birlot, motxo o palet. La zona de joc està formada per un carrer que té un mínim de 2 m d’ample. Segons l’edat de les persones que hi participen, la llargària pot variar entre els 4 i els 12 m. En un extrem se situa la línia de llançament i a l’altre la zona de plantada. S’hi col·loquen les birles, tres davant i tres darrere, en dues files, i totes separades per una distància igual a una birla.
Per a guanyar, s’ha de deixar una birla dreta («fer bona») després de dur a terme fins a tres llançaments. Es pot assolir l’objectiu amb el primer, segon o tercer bitlot. En escolars, cada persona fa tres sèries alternes de tres tirades cadascuna i pot aconseguir fins a un màxim de 9 «bones» (punts). Després de la primera tirada, independentment de «fer bona», s’hi tornen a plantar les birles tombades i es torna a llançar. Així fins a tres vegades per sèrie. A continuació, es canvien els papers: qui ha tirat passa a plantar, qui ha plantat passa a arreplegar motxos i aquesta passa a tirar. D’aquesta manera, van rodant fins que totes les persones han fet les tres sèries. Guanya qui més «bones» obté.
Quan es juga en més d’un carrer i aquests estan l’un al costat de l’altre, per evitar accidents, cal plantar en tots els carrers alhora i donar l’ordre de llançar quan tots els carrers estiguen lliures.
Orígens egipcis
L’egiptòleg Flinders Petrie data els orígens del joc cap al 3300 aC a Egipte, es pensa que s’utilitzava als temples per a l’endevinació. Es diu que fins i tot Alexandre el Gran el va emprar en una ocasió per veure si havia d’atacar els assiris. Els romans, grans aficionats al joc, van contribuir a l’expansió per tota la Mediterrània. Els pobles llatins foren els que més ràpidament l’adoptaren dins dels seus costums popular.
TEST
