Viquipèdia
TEXT 1. En principi, la Viquipèdia és una idea
extraordinària. Si he posat “en principi” és per alguna cosa, és clar. La
grandesa del projecte rau, sobretot, en la idea de col·laboració universal i
desinteressada (la suma de grans d’arena fa una gran platja), en la utilització
de la tecnologia més avançada i en la imbricació de totes les llengües de la
humanitat. El resultat és un instrument preciós per al coneixement i el progrés
de la civilització. I gratuït.
TEXT 2. Però també té alguns problemes en comparació amb una
enciclopèdia convencional. En aquestes hi ha un equip d’especialistes que
signen amb nom i cognoms, una direcció que mana –i que és, doncs, responsable
de les seues decisions– i uns criteris establits en el si de l’equip, que
podran ser més o menys encertats, però que garanteixen una coherència a l’obra.
En la Viquipèdia no hi ha un equip d’especialistes altament qualificats que
signen amb nom i cognoms, sinó que qualsevol hi pot escriure el que vulga, i
molt sovint signant amb un pseudònim (o amb una IP).
TEXT 3. La cosa és que darrere de tu en ve un altre que et
canvia el que has escrit si no li agrada, i un altre darrere d’aquest, i així
indefinidament. Encara no tinc una resposta al meu gran dubte: ¿qui té l’última
paraula en cas de discrepància de criteris? Perquè no tot són fets objectius en
aquest món: moltes coses són qüestió de criteri. Moltes? Què dic? Moltíssimes!
Si la cosa acaba en votacions, cal tindre en compte que la qualitat final no
depén del fet que s’actue “democràticament”, sinó de qui són els qui voten.
TEXT 4. Em vaig fer redactor de la Viquipèdia, amb nom i
cognom, amb il·lusió i ganes de fer-hi aportacions (i sense saber molt bé com
funcionava). La forma en què vaig posar uns topònims mallorquins va ser
esmenada tot d’una i va donar lloc a una discussió que va fer emergir amb tota
la cruesa el dilema que apuntava més amunt. Fins i tot vaig haver de llegir que
algú havia pensat que jo podria ser un vàndal, un dels termes de l’argot de la
casa (junt amb vandalisme), usat en relació als qui aprofiten la Viquipèdia per
a fer propaganda de les seues idees.
TEXT 5. Escorcollant per la Viquipèdia vas trobant les
conseqüències d’aquella entranyable anarquia que, segons la declaració de
principis d’una de les seues pàgines inicials, és entesa com “l’ordre sense
poder”. Al costat de l’article extraordinari, hi ha l’error o el pur disbarat.
Com l’entrada “bloc” (en compte de “blog”). Això sí que deu ser vandalisme, i
ja em perdonareu la mitja broma. En qualsevol cas, és una mostra de com la
manca de criteri i de coneixement de la matèria es compenetra sempre amb l’autoritarisme
o el recurs submís al principi d’autoritat.
TEXT 6. Una altra qüestió és el tema de la fidelitat de les
traduccions a l’hora d’elaborar entrades. Si hagueren mirat bé les versions en
altres llengües i hagueren traduït bé, hauria eixit quelcom millor en el cas de
blogosfera, per exemple. Una cosa és la blogosfera, que és el conjunt de tots
els blogs del planeta, i una altra cosa és una blogosfera, que és un conjunt de
blogs i els seus redactors. Algú dirà que jo puc entrar-hi i modificar-ho. Sí,
perquè tot seguit en vinga un que de qüestions lingüístiques en sap tant com jo
de cromosomes i ho canvie al seu gust.
TEXT 7. I una darrera i xicoteta reflexió de lingüista incontinent, sense conclusió ferma. En pràcticament totes les versions (llengües), el nom de la cosa és Wikipedia, com si fora una marca universal. Molt poques llengües l’adapten, i són llengües com l’asturià (Uiquipedia), l’aragonés (Biquipedia), el català (Viquipèdia), l’esperanto (Vikipedio) o el llatí (Vicipaedia). Què tenen en comú aquestes llengües? En anglés, francés, alemany, italià, portugués i, fins i tot en espanyol, és Wikipedia.
TEST
