Els telèfons intel·ligents, espies a sou del Estats Units
Michel Hayden, antic director de l’NSA, explica una història
interessant sobre els iPhone. Segons va comentar recentment en una conferència
a Washington, ell i la seua dona eren en una botiga d’Apple a Virgínia quan un
venedor se’ls va acostar i, entusiasmat, els va començar a parlar de l’iPhone i
de les “400.000 aplicacions” que ja existien per al dispositiu. Hayden,
divertit, es va girar cap a la seua dona i li va dir en veu baixa: “Aquest noi
no deu saber qui soc, oi? 400.000 aplicacions són 400.000 possibilitats
d’atac”.
Sembla que Hayden només exagerava una mica. D’acord amb
documents interns de l’NSA procedents dels arxius d’Edward Snowden, els serveis
d’intel·ligència dels EUA no sols han intervingut ambaixades i han accedit a
les dades de cables submarins de telecomunicacions per obtenir informació.
L’NSA també està molt interessada en una nova forma de comunicació que ha
tingut un èxit espectacular els darrers anys: els telèfons intel·ligents.
A Alemanya més de la meitat de tots els usuaris de telèfons
mòbils tenen telèfons intel·ligents; al Regne Unit en tenen dues terceres parts
dels usuaris de telèfons mòbils. Als EUA, uns 130 milions de persones ja fan
servir aquests dispositius. Els miniordinadors s’han convertit en centres de
comunicació, assistents digitals i ajudants personals, i sovint saben més sobre
els seus usuaris que la majoria d’ells no sospiten.
Per a una agència com l’NSA, les unitats d’emmagatzematge de
dades són una mina d’or. En un sol dispositiu es combina gairebé tota la
informació que pot interessar a una agència d’intel·ligència, és a dir, els
contactes socials, detalls sobre els hàbits i la ubicació de l’usuari, els seus
interessos (a través de termes de cerca que fa servir, per exemple), fotos i,
de vegades, fins i tot números de targetes de crèdit i contrasenyes.
Nous canals
Els telèfons intel·ligents, en poques paraules, són una
innovació tècnica fantàstica, però també una oportunitat excel·lent per a
espiar la gent. Aquests dispositius obrin les portes d’allà on fins i tot una
organització tan poderosa com l’NSA encara no podia entrar.
Des del punt de vista dels experts en informàtica de la seu
de l’NSA, l’èxit colossal dels telèfons intel·ligents plantejava un
desafiament.[...] Segons un informe intern de l’NSA del 2010, la propagació
dels telèfons intel·ligents es produïa “molt ràpidament”, uns fets que “sens
dubte compliquen l’anàlisi tradicional dels objectius”.
L’NSA va abordar aquest tema amb la mateixa velocitat amb
què els dispositius fan canviar els hàbits dels usuaris. Segons els documents,
l’agència va establir grups de treball per als principals fabricants de
telèfons intel·ligents i sistemes operatius.
Traure profit de la “nomofòbia”
[...] A l’hora d’obtenir informació dels telèfons
intel·ligents, l’agència aprofita la despreocupació amb què molts usuaris
tracten aquests dispositius. D’acord amb un arxiu de l’NSA, els usuaris de
telèfons intel·ligents pateixen una mena de nomofòbia, és a dir, por de sortir
de casa sense telèfon mòbil. A molts usuaris, l’única cosa que els preocupa és
no tenir cobertura. Una presentació detallada de l’NSA, “El vostre objectiu té
un telèfon intel·ligent?”, demostra com d’extensius són actualment els mètodes
de vigilància contra els usuaris del popular iPhone d’Apple. En tres
transparències consecutives, els autors de la presentació estableixen una
comparació amb “1984”, la clàssica novel·la de George Orwell sobre un estat de
vigilància, un fet que posa de manifest la visió que té l’agència dels telèfons
intel·ligents i dels seus usuaris. “Qui hauria dit el 1984 que aquest seria el
gran Germà?”, es demanen els autors en referència a una foto del cofundador
d’Apple, Steve Jobs. I pel que fa a fotos de clients entusiastes d’Apple i
usuaris d’iPhone, l’NSA escriu: “...i que els zombies serien clients?”
El potencial de l’iPhone
[...] Els analistes de l’NSA són especialment optimistes amb
les dades de geolocalització emmagatzemades als telèfons intel·ligents i a
moltes de les seues aplicacions, dades que els permeten determinar on era
l’usuari en un moment donat. [...] Els “serveis d’ubicació” que fan servir
moltes de les aplicacions de l’iPhone, des de la càmera fins als mapes, passant
per Facebook, són útils per a l’NSA. Als documents d’intel·ligència dels EUA,
els analistes assenyalen que la “comoditat” dels usuaris garanteix que molt
probablement donaran el seu consentiment quan les aplicacions els pregunten si
poden utilitzar la seua ubicació actual.
TEST
FONT: EL TEMPS Núm. 1528
