La invenció de la impremta i el seu impacte en la història
Els monjos eren, fins al segle xv, les úniques fonts
escrites de pes en la societat. El feudalisme atribuïa el paper de reproducció
i difusió de coneixements a l’Església catòlica, i per aquest motiu també
acceptava que fera un paper censor i marcara els temes de què es podia parlar i
els que quedaven relegats a l’oblit. Amb la invenció de Johannes Gutenberg
(Alemanya, al voltant del 1453) van entrar en joc les empreses que manejaven
les impremtes i, amb aquestes, el capital.
Mentre els monjos controlaven els escrits en tota Europa,
els índexs d’alfabetització eren ínfims. Una vegada la còpia de llibres va
passar a ser feta per les impremtes, aquestes es regiren pels temes que més se sol·licitaven,
i imprimien per encàrrec. Una vegada superada la censura prèvia, hi havia
llibertat pera imprimir llibres de diferents temàtiques, i aquest cercle es va
anar obrint amb el pas dels anys. Així que l’Església i les monarquies
absolutes van perdre el poder de controlar absolutament tot el que s’imprimia,
la difusió d’idees contràries al feudalisme i a la religió establida van córrer
per tota Europa.
Bàsicament, la invenció de la impremta va fer possible la
multiplicació de textos en l’edat mitjana, quan l’edició de llibres estava molt
restringida; va revolucionar la cultura i va ampliar el nombre de lectors
potencials, ja que es multiplicava el nombre de llibres, cosa que va provocar
que se’n reduïra també el cost. L’alfabetització va rebre un impuls enorme, mai
vist fins avui.
La impremta va desencadenar la revolució més important en
contra dels poders absoluts (monarquies i església), perquè va estendre el
coneixement, que aquests poders havien guardat per a si mateixos durant els deu
segles que va durar l’edat mitjana.
FONT: Uv.es (adaptació)
