El Camí de Sant Jaume
Amb l’arribada de l’estiu, el Camí de Sant Jaume, els
senders del qual ja es van desemperesir de la letargia després de Setmana
Santa, es prepara per a acollir milers de pelegrins. Els més aventurers aprofitaran
els dies de festa per a preparar l’equipatge i encaminar-se cap a Santiago de Compostel·la,
on, segons diu la tradició, descansen les restes de l'apòstol sant Jaume el
Major. En estes vacacions no tenen cabuda ni el luxe ni el descans físic. I
tanmateix, els interminables quilòmetres transitats per pelegrins de tot el món
constituïxen el millor remei contra l’estrés. Des de la troballa del sepulcre
fa prop de 1.200 anys, milions de pelegrins arribats de tots els racons de la
Terra han acudit a la crida de l’apòstol a través d’un viatge que, per a la
majoria, acaba convertint-se en un itinerari d’exploració interior i en una
experiència per a tota la vida. Lluny de remetre, l’afluència de pelegrins, ja
siga a peu, amb bicicleta o a cavall, no deixa de créixer. Segons les dades estadístiques
oferides per l’Oficina d’Acollida al Pelegrí, l’any 2008 van ser 125.141 les persones
-davant de les 114.026 del 2007- que van rebre la “compostel·la”, el certificat
que acredita que s’han fet, almenys, els últims 100 quilòmetres a peu o a
cavall, o els últims 200 amb bicicleta. El Camí de Sant Jaume, a més, es prepara
per a l’afluència massiva de l’any 2010, últim Any Sant abans del 2021. Els dos
últims Anys Sants, 1999 i 2004, van atraure 154.613 i 179.944 pelegrins.
El Camí Francés és la ruta més transitada: travessa els Pirineus
pel pas de Roncesvalls, on s’ajunten diversos camins procedents de tot Europa i,
des d’este punt fins a Santiago, recorre una distància de vora 800 quilòmetres.
No és l’única opció. El fervor compostel·la ha generat al llarg de la història
diverses rutes que perviuen al pas del temps per les quals cada any transiten més
pelegrins.
Però el que no és tan conegut és que els ports valencians van
ser un punt important de la ruta dels pelegrins mediterranis cap a
Compostel·la. Com també eren, en sentit invers, els punts d'eixida dels romeus
en els seus viatges cap a Roma i Jerusalem. De fet, València en el segle xiv va
arribar a tindré tretze hospitals per a acollir-los, i, a Alacant, n’hi va
haver més de deu. Cal recordar també que, dels pelegrinatges medievals valencians,
en tenim un magnífic testimoni literari en L’espill, l’obra de Jaume Roig, que
ens relata el viatge del protagonista a Compostel·la en la segona part del
segon llibre.
Com en aquells temps, els albergs de pelegrins actuals,
públics o privats, són un dels nombrosos senyals d’identitat del Camí de Sant
Jaume. En els últims anys se n’han construït d’acord amb la gran afluència de
visitants. Només en el Camí Francés n’hi ha més de 200, situació que afavorix possibilitats
variades per a pernoctar i, per tant, una divisió d’etapes entre localitats menys
encotillada. En quasi tots estos allotjaments, tret d’alguns de privats, no està
permesa la reserva i s’ocupen segons l’orde d’arribada; lideren les prioritats
els qui fan el recorregut a peu, seguit dels qui el fan a cavall o amb
bicicleta. Per a allotjar-s’hi és indispensable portar la credencial. L’estada es
limita a una nit, excepte per malaltia o força major.
El recorregut complet d’una de les nombroses vies compostel·lanes no és tasca fàcil i cal un treball de documentació prèvia i un entrenament físic adequat. Ja en marxa, una alimentació correcta, el sentit comú i la improvisació davant dels contratemps fan la resta perquè el viatge siga un èxit.
