El ventall
El ventall és un invent que data de l’antiguitat, i que respon a un ús pràctic i estètic a parts iguals. La seua funció principal és remoure l’aire del nostre voltant per a retirar la pel·lícula d’aire humit que se’ns forma damunt de la pell, de manera que esta puga transpirar i refrescar-se.
La història del ventall no és tan antiga com es podria pensar. Una cosa tan simple com ventar-se amb els materials més diversos com ara plomes, fulles, etc., no va donar lloc al ventall plegable, el més estés en l’actualitat, fins a una època relativament recent. Antigament, també hi havia alguns objectes simples per a ventar-se, com el conegut pai-pai, en forma de palma i amb un mànec normalment de fusta, i amb una gran varietat de mides. Tot i que hi havia estos objectes per a refrescar-se, l’origen del ventall plegable es remunta tan sols a uns cinc segles arrere; ens referim al que està format per una làmina semicircular de tela o de paper muntada sobre varetes planes mòbils de fusta, marfil o nacre, i unides en un dels extrems, que fa d’eix de gir i permet desplegar-lo o plegar-lo.
Es creu que cap al segle XV, entre els anys 1400 i 1425, els ventalls van arribar a la Xina procedents de Corea; posteriorment, els grans viatgers els van portar a Portugal, Espanya i Itàlia. Però l’època de màxima esplendor d’este objecte va ser durant els regnats de Lluís XIV i Lluís XV, quan es va convertir en un complement indispensable del vestuari d’una gran dama. Per a confeccionar-los s’usaven materials d’autèntic luxe, com ara pedres precioses, teles italianes, or, metalls preciosos, etc.
A tall d’anècdota final, es pot apuntar que les dones de la burgesia tenien un llenguatge secret amb el qual podien expressar els seus sentiments o donar indicacions als seus pretendents.
