Voler ser perfecte
Els humans ens posem moltes pressions per a viure el dia a dia, i una és la de voler ser feliços. Per a aconseguir-ho hi ha molts camins però, tot i això, mai acabem d’arribar a este estat mental tan apreciat: la felicitat. Per contra, els pensaments negatius ens continuen ocupant la ment sense control. Què ens passa?
Vivim en una època en què pareix que allò normal siga que tot vaja bé i que res negatiu ens puga passar. El fet de viure en el Primer Món ens ha fet creure que ho tenim tot controlat, però no és així. La vida és allò que passa entre fracàs i fracàs. És millor acceptar que esta és la realitat, perquè com més prompte ho assimilem menys energia desaprofitarem.
Després d’anys de passar consulta, el psicòleg Víctor Amat ha arribat a la conclusió que un dels grans mals del nostre temps és que totes les persones volen ser qui realment no són. En paraules del doctor Amat, “mai podràs guanyar esta batalla. A més, els psicòlegs ens quedaríem sense faena si et pogueres acceptar tal com eres”.
Davant d’esta situació, Amat aconsella saber quan hem de parar i rebaixar les expectatives, això és, no ser perfectes en tot moment. Voler ser perfecte ens farà patir, perquè mai acabarem de disfrutar del que ja tenim. Tampoc ens farà feliços pretendre saber-ho tot o trobar l’opció perfecta. Només serà una garantia per a sentir-nos més insegurs.
Per a acabar, el psicòleg ens recorda que tindre dubtes és normal, allò estrany seria no tindre’n. “La vida és molt cansada quan intentes resoldre-la com si fora un examen”, diu Amat. Com més segurs volem estar, més dubtem i, per tant, més insegurs ens sentim. La solució seria acceptar que equivocar-se forma part de la vida, i acceptar que la vida implica risc i incertesa
