Alternatives al sucre blanc
És el condiment perfecte per als amants dels sabors dolços i la pastisseria. Tot i que el seu origen siga plenament natural, una sèrie de processos industrials de refinament el converteixen en un dels pitjors enemics per als nutricionistes. No us espanteu, no heu d’abandonar el món dolç per salvar la vostra salut; és per això que us presentem un seguit d’alternatives perquè no renuncieu a res!
Sucre blanc: n’és el tipus més utilitzat. Procedeix de la canya de sucre i de la remolatxa, i passa per un seguit de refinaments que li donen aquest color blanc tan característic. A causa de tots els processos industrials, aquest producte s’ha guanyat la fama de ser molt poc saludable. És cert que provoca l’aparició de diabetis, càries dentals i obesitat, però només si es pren de manera desmesurada. Tot i això, també és una font energètica d’absorció molt ràpida; fet que el converteix en un dels regeneradors més utilitzats pels esportistes, ja siga de manera natural o en forma de begudes isotòniques.
De llustre: més conegut com ‘sucre glace’, és un derivat del sucre blanc que s’obté després de reduir-ne els cristalls a una mida no superior a 0,15 mm i d’afegir-li un 2 % del pes total de midó.
El seu ús es basa principalment en elaboracions pastisseres i per endolcir qualsevol producte; té la qualitat de dissoldre’s molt més ràpid per la mida minúscula dels seus cristalls.
Sucre moré: a diferència del blanc, només està compost per sucre provinent de la canya sense passar pel refinament posterior. El color marró característic li’l dona una substància anomenada ‘melassa’, també coneguda com ‘mel de canya’. Aquesta substància atorga al sucre un sabor paregut al de la regalèssia i un punt amarg al final. Pel que fa a la part nutricional, aquest producte és una font enorme d’hidrats de carboni, vitamines del grup B i minerals. Si podeu triar, escolliu sempre sucre moré, però també consumiu-lo amb moderació.
Estèvia: també anomenada fulla de sucre. Té 30 vegades més poder edulcorant que el sucre i procedeix d’una planta amb el mateix nom. Bàsicament s’utilitza com a substitut del sucre en certes elaboracions, però a diferència d’aquest, el gust de l’estèvia té menys persistència, és molt paregut al de la regalèssia i té una nota amargant que culmina el seu sabor. Al mercat la podeu trobar de forma natural, és a dir, la planta, en pols o líquida; tot i així, si voleu introduir-la en la vostra dieta, la millor manera per utilitzar-la és consumir-ne les fulles fresques directament de la planta.
Sucre roig de Canya: sucre provinent de canya integral, sense refinar i originari de les illes Maurici, a l’est de Madagascar. Té un color molt més intens que el sucre morè, a causa de la gran quantitat de melassa; això li dona un sabor particular i una textura molt més humida i enganxosa que la resta de sucres. El sistema de producció es basa a fer bullir el líquid extret de la canya de sucre, fins que se n’evapore tota l’aigua i s’obtinga un residu sec. Posteriorment és molt. Té un gust característic que combina notes torrefactes, regalèssia i caramel, ideal per fer panous i ensucrar el café.
TEST
