Un nou gran pas per a la humanitat

Lluny queden els dies en què ciutadans de tot el planeta van eixir al carrer l'octubre de 1957 buscant al cel l'Sputnik 1, el primer satèl·lit artificial de la història, creat pels soviètics. Per les seues dimensions, una esfera metàl·lica de no més de 60 centímetres de diàmetre, era un objecte molt difícil de veure al cel sense cap equipament. Però més de mig segle després, l'observació de satèl·lits artificials ______(0)______.

A principis de maig, les imatges a les xarxes socials de l'Starlink, la constel·lació de satèl·lits que l'empresa SpaceX està desplegant per a donar cobertura a zones aïllades, es van fer virals. Alguns usuaris d'Instagram, Twitter i Facebook es preguntaven què eren aquestes llums que es movien de forma ordenada i desapareixien poc temps després de ser vistes al cel. ______(1)______.

Però, si hi ha un cos celeste que destaca per sobre de la resta, ben fàcil d'observar i sobre el qual les potències espacials estan començant a posar l'ull gràcies al desenvolupament de les tecnologies de robots i coets, aquest és la Lluna. Mentre que les missions a Mart de l'últim any han captat gran part de l'atenció dels mitjans, el programa Artemis, liderat pels EUA amb la col·laboració d'una desena de països i d'empreses privades, ______(2)______. Es tracta d’un programa que pretén agafar el relleu de les missions Apol·lo i tornar a portar humans a la Lluna, aquesta vegada incloent-hi dones entre la tripulació. Per fer-ho, es projecta el desplegament d'una base en sòl lunar i una estació espacial internacional semipresencial i robotitzada perquè es puga mantindre mentre no hi haja astronautes a bord. Es tracta de l'anomenada Gateway, que orbitarà la Lluna.

______(3)______. No solament la NASA vol ser la primera a tornar a plantar una bandera a la regolita lunar, Rússia i la Xina també han fet avanços per tirar endavant els seus propis programes espacials i d’exploració lunar. Per una banda, hi ha el llançament del primer mòdul de l’Estació Espacial Tiangong, la contrapart xinesa a l’EEI. Per altra banda, hi ha els acords de col·laboració signats per les dues potències amb la mateixa intenció de construir per la seua part una estació orbital a la Lluna i una a la superfície.

El codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària, Jesús Antonio Núñez, comenta que la Lluna és, al final, la "primera etapa òbvia" en el desenvolupament de les carreres espacials. ______(4)______. Així i tot, Núñez apunta que arribar a Mart i al nostre satèl·lit natural són "projectes simultanis", i així es pot veure amb les tres missions que van arribar al planeta roig el passat febrer.

______(5)______. El seu nom és Nüwa i els seus creadors no solament van pensar en els aspectes arquitectònics, també els econòmics i socials. L'investigador de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, Jordi Miralda, en va ser un dels col·laboradors, i aposta fermament per anar a Mart abans que a la Lluna. Miralda comenta que la decisió d'anar abans al satèl·lit o al planeta veí és una discussió que ve de lluny, però ell veu en Mart oportunitats úniques, ______(6)______.

Els internautes segurament encara es troben lluny de compartir a les xarxes imatges de la Lluna il·luminada per les llums d'una pròspera ciutat durant el noviluni. Malgrat que queden per investigar molts aspectes de la colonització de l'espai i la seua viabilitat, els moviments polítics no es fan esperar. ______(7)______. La creació d'unes forces armades espacials estatunidenques o l'anunci de la formació d'una agència espacial espanyola el passat maig, en són exemples. Només queda mirar al futur i imaginar si durant el que resta de segle es veurà el naixement del primer humà no terrestre.

TEST