Solteres

A / Sovint els solters, especialment les dones, han d’aguantar comentaris insistents sobre si ja han trobat parella i sobre quan pensen casar-se o tenir fills, tot deixant entendre que viuen en un estat transitori i negatiu del qual cal sortir.

B / “No trobaré mai ningú com ell. Mai ningú no m’estimarà tant. Mai no podré tornar a estimar així.” No serveix de res i només exagera el drama! A les dones ens eduquen perquè el nostre leitmotiv siguen els vincles afectius: casar-nos, tindre fills, tenir cura de la família… Un bon exemple en serien totes les pel·lícules romàntiques que acaben quan els dos protagonistes per fi estan junts.

C / Crea situacions molt esperpèntiques, doloroses i degradants. Hi ha parelles que se sostenen per la por d’estar soles, dones que s’agafen al primer home que passa perquè ja en tenen gairebé quaranta i volen ser mares, dones que baixen el llistó… Baixar el llistó és gravíssim! Hi ha una part de l’activisme feminista que no es fa a les manifestacions ni llegint llibres, sinó en el dia a dia. Part d’aquest activisme és aconseguir d’estar bé sense tindre parella i si en tens, que siga la mena de parella que vols. I jo no dic que la solteria siga un camí de roses. Implica un dolor real.

D / Els humans tenim un vincle determinat amb els pares, un altre amb els germans, un altre amb els amics, un altre amb els fills… I també amb la parella. Podem notar que aquesta esfera de la vida no la cobrim, però el problema és dramatitzar-ho i deixar-se endur per la malenconia. Potser no tens l’esfera de la parella, però tens la dels fills, com una altra persona pot tindre l’esfera de la parella i dels fills, però potser és orfe. El problema és que com a societat hem dit que no tenir parella és la cosa més greu que ens pot passar. I no, la nostra vida de soltera pot ser molt plena i alhora anhelar un company.

E / El dolor de no tindre parella és somort i dura uns segons i prou quan has fet la feina de destriar què associes a la parella. Si, per a mi, tindre parella vol dir que estic segura econòmicament, que estic coberta sexualment i afectivament, que li podré explicar a algú com ha anat el dia, quan no en tinga cauré en un buit de coses cabdals per a mi. He de ser capaç de generar fora de la parella allò que per a mi és necessari per tal de no dependre’n.

F / Ens apropem a aquestes xarxes des de la necessitat de tindre parella i totes les accions que fem des d’ací són a la desesperada: intercanviem sexe per afecte, per exemple, que és una cosa molt típica femenina. Els espais de cites tenen una cosa inorgànica, no natural. Des del minut u tothom intenta d’impostar, d’agradar i de seduir fins i tot abans de saber si aquella persona ens interessa. A més, en les aplicacions de cites hi ha una part d’objectiu sexual que fa que moltes dones tinguen la sensació que han d’anar al llit amb un home només perquè hi han quedat un parell de vegades. Noten l’ansietat d’ell i, per por que es canse d’esperar, accepten de mantindre-hi relacions sexuals sense estar-ne convençudes.

G / Si has estat mínimament en aquestes aplicacions, t’hi has trobat. Gent que parlava amb tu i que de sobte deixen de respondre. Honestament, jo també ho he fet… No hi ha responsabilitat afectiva. Hem de ser conscients que a l’altra banda hi ha una persona que ens dedica un temps. Que no li hages vist la cara no vol dir que no li degues un tracte respectuós.

H / No em referisc a persones que practiquen el tantra i tinguen una tècnica sexual molt depurada, sinó que no entenguen el fet de tindre relacions sexuals amb tu com a consumir-te. Persones amb qui pugues tindre un vincle de base sexual, però també amb qui pugues fer un café, que tinguen interés per saber com et van les coses… La gent diu: “Això és una relació de parella.” I no ho és! Pots tindre relacions sexuals i ja està, però amb respecte, sense consumir un cos.

I / Primer, com et parlen: si ho fan amb arrogància i paternalisme i et festegen des del primer minut, demostra que no els interessa saber qui eres. És ben bé com si et digueren: “No t’he vist, però intente lligar. Per tant, m’és igual qui eres, només vull que digues que sí.” Segon, fixar-nos en les fotografies: si són del gimnàs, de motos, de cotxes, ens haurien de saltar les alarmes. Finalment, la descripció que han escrit al perfil: molts no parlen d’ells mateixos, sinó de què busquen en una dona. Això demostra una descompensació: jo et dic què busque, però no què oferiré.

J / Davant un judici social hi ha dos tipus de reaccions: acatar el judici o anar cap a l’altre extrem, que seria oferir el teu cos sense filtres perquè no et puguen titllar de pudorosa. Es tracta de trobar el punt mitjà i cadascuna ha de saber què li agrada i què no. A vegades ens masculinitzem en el sexe i entrem en espais de sexe ràpid sense temps de tindre sensacions respecte d’allò que passa, i tenim un sexe buit de reconeixement respecte de l’altre.

TEST