Entrevista a José Luis Pérez Pont

José Luis Pérez Pont és ara mateix un dels gestors culturals amb més predicament del País Valencià. L’any 2016 va arribar, a través de concurs públic, a la gerència del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana i la direcció del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) amb un projecte de penetració social i democratització de la cultura. ______(0)______

La preocupació social és el que em mou i em fa treballar en aquest àmbit i no en un altre, generar llaços entre les problemàtiques socials i la reflexió de diferents experts de l’àmbit del coneixement. La cultura per a mi és clau en la construcció del relat personal. S’ha de generar una sembra d’educació i cultura. Això no és el que li interessa al poder perquè el control social es produeix molt més fàcilment des del desconeixement i la desinformació. L’art pot aportar el seu granet de sorra, tot i que soc conscient que no hi ha una vareta màgica, però crec en els processos de reg per goteig. El treball que fem ací és en aquest nivell, sense grandiloqüència, sense estridències ni grans esdeveniments ni grans noms de la cultura internacional. La resposta del públic, que és el que ens satisfà, són projectes pensats per a la ciutadania, per a diferents segments socials i necessitats. ______(1)______

Bé, és que jo vinc d’ahí. I treballe en aquest moment des de la perspectiva de qui sap quin és el seu lloc, el d’un professional independent que està treballant ocasionalment en una institució cultural després de passar per un concurs públic. Però la meua posició és la de ciutadà, de qui vol que la institució servisca a la ciutadania i done suport al sector professional de l’art, especialment al que es produeix en el nostre territori. ______(2)______

Estem en unes xifres, ara mateix, que estan més del doble que el 2015 i 2016. Tot i estar en pandèmia, tenim una bona xifra. En tot cas, no són dades que ens preocupen, simplement ens serveixen per a testejar la resposta del públic. I hi ha una dada molt interessant: el 70% de les visites del Centre del Carme és de València o el nostre entorn territorial. Això significa que la inversió que es fa amb els impostos de les valencianes i els valencians repercuteix directament en la població. No estem treballant per als turistes, tot i que evidentment tenim un públic que ve d’uns altres llocs i estem encantats que siga així, però el nostre esforç és beneficiar la societat que sufraga aquesta institució. ______(3)______

És que aquest és un espai concebut com un centre de cultura contemporània, no sols d’exposicions. Quan vaig plantejar el meu projecte per al Centre del Carme vaig analitzar el mapa museístic de la ciutat de València, que cobreix diferents àmbits i diferents èpoques, però no hi havia un espai públic dedicat a la cultura contemporània, per a allò que estava passant a hores d’ara. Aquesta va ser l’aposta. ______(4)______

És una realitat que encara no s’ha resolt. La institució ha crescut de 100 activitats culturals el 2015 a 1255 l’any passat; de 35 exposicions el 2015 a 84 el 2020. I tot això de manera territorialitzada: el 2020 arribàrem a fer activitats en 70 municipis de la Comunitat Valenciana. Això implica molt de treball i molt de desgast per a l’equip. ______(5)______

Res no és etern, supose. Però el 2017 identificàrem aquesta mancança. Això genera un problema de futur, no es genera un testimoni de l’art d’un determinat període històric, s’havia creat un buit molt gran. Abans es feien de manera capritxosa, tenien a veure amb persones o amb gustos particulars, però una institució pública no s’ha de veure sotmesa a aquest tipus de criteris, ha de comptar amb el criteri d’experts que assessoren en la creació d’una col·lecció. A partir de criteris de diversitat de tècniques, territorial, de gènere. ______(6)______

Crec poc en aquests tipus d’espais, esdevenen llocs avorrits. Fins i tot museus de referència com El Prado i el Reina Sofía cada cert temps, i cada vegada amb més freqüència, fan relectures de la seua col·lecció. No pots mantenir eternament unes sales amb unes obres perquè acaben sent ineficaces. De fet, ja estem fent petites exposicions que rotem per municipis basades en eixos temàtics, perquè la col·lecció, en la mesura que va creixent, permet lectures sobre paisatge, gènere, sostenibilitat… ______(7)______

Veure que allò que es deia que la cultura no interessava ningú era fals. És fàcil introduir determinades idees en el subconscient col·lectiu, posar-hi una goteta de verí cada dia. El que s’ha demostrat amb aquest model de gestió és que era una falsedat, a València hi ha fam de cultura, la gent gaudeix participant de la vida cultural de la seua ciutat. L’any passat tinguérem un 38% de públic jove que visità el Centre del Carme. Això és una fita que no passa gairebé en cap museu, que la gent participe i assistisca a exposicions o esdeveniments. I passa també amb les famílies: el primer any que posàrem en marxa l’espai per a bebès, en vingueren 10.000. Aquelles criatures no tenien un espai, però ara tindran interioritzada la participació en la vida cultural. Crec que això és molt positiu.

TEST