Una dècada per a actuar
Les evidències que es tenen dels efectes de l’actual procés d’escalfament climàtic, molt manifestes a la conca del Mediterrani, obliguen a actuar amb rapidesa en la pròxima dècada. I ja no hem de perdre el temps atenent els missatges sense base científica del negacionisme climàtic. En el seu assaig, Losing Earth, sobre les polítiques nord-americanes en matèria de canvi climàtic, Nathaniel Rich es lamenta, amb encert, de la pèrdua que van representar els anys vuitanta del passat segle dins del procés de presa de decisions per a la mitigació del canvi climàtic. Quan s’acumulaven els informes científics sobre els efectes de la presència de diòxid de carboni en l’atmosfera terrestre, l’Administració americana en feia cas omís. Les conseqüències les estem vivint ara en tot el planeta.
Aquesta tercera dècada del segle XXI té tots els arguments per a convertir-se en els anys de canvi efectiu en les polítiques i mesures que han de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la preparació de territoris i activitats econòmiques davant les conseqüències que el canvi climàtic provocarà en les diferents regions del món. Els objectius estan ben fixats: compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i reducció d’emissions als països de la Unió Europea prevista en el Marc sobre Clima i Energia per a 2030, que ha d’assolir almenys el 40% respecte als valors de 1990. A això se sumen les determinacions incloses en la normativa estatal i en les autonòmiques sobre canvi climàtic i transició energètica, que regulen accions concretes de mitigació i adaptació en els territoris administrats. Tot això requereix pressupost i pedagogia.
A Espanya s’assisteix ja a les primeres manifestacions del procés d’escalfament atmosfèric que està transformant els climes del nostre país. Hi ha processos ja comprovats amb dades científiques que estan originant el que es pot denominar com a «mediterraneïtzació» del canvi climàtic a Espanya: l’escalfament de les aigües de la mar Mediterrània, que duplica des de 1980 el mateix escalfament de l’aire; la pèrdua del confort tèrmic –augment notable de nits càlides– o la regularitat en les precipitacions que s’acumulen en menys dies de l’any, en menys hores del dia i de manera més torrencial. Així, aquesta ha de ser la dècada de l’acció pel clima. De moment, les dades no són gens favorables: si continua la situació actual d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, en 2025 aquestes seran encara un 2% majors que l’any base de 1990. A l’abril d’enguany, la proporció de CO2 en l’atmosfera terrestre ha tornat a batre un nou rècord. No hi ha temps a perdre.
TEST
FONT: Mètode (adaptació)
