El malbaratament alimentari global
RESPOSTA 1. Acceptem que la gent siga diferent en grandària i forma, però quan anem al supermercat esperem que tot siga idèntic. El problema és dels supermercats. Hem d’anar-hi i dir-los: "Per què les teues tomaques semblen iguals? On són les altres? Les has tirades? Jo en vull comprar ". Pensem que les grans companyies no estan sota control de ningú ni de res, però en realitat ells produeixen fruita per a nosaltres. I si els demanem que canvien, canviaran.
RESPOSTA 2. Es tractaria, per descomptat, d’una idea absurda. No parle d’enviar les restes a cap lloc. La clau és no produir més del necessari i a més malbaratar-ho. No obstant això, és evident que malgastar menjar és l’equivalent de treure menjar de les boques dels pobres a escala global.
RESPOSTA 3. Per descomptat, n’és característic. Vaig passar una temporada amb l‘ètnia uigur al nord-oest de la Xina. Un dia estava menjant en un restaurant de carretera. Quan vaig retirar el bol d’arròs que ja havia acabat, el xef em va assenyalar els tres grans que quedaven al fons del recipient i em va ordenar: “Neteja!”. Els uigurs creuen que malbaratar menjar és un insult al cuiner, a l’agricultor i en última instància un insult a Al·là.
RESPOSTA 4. Sí, i ho puc demostrar, perquè vaig donar menjar a 5.000 persones a Londres, que si no s’haguera utilitzat així, hauria acabat a la brossa. Vaig calcular que si haguera estat capaç de recollir tot el menjar malgastat a Gran Bretanya aquell dia, hauria tingut prou per oferir un dinar a 60 milions de persones, és a dir, a tot el país, i encara m’haurien sobrat algunes restes per al sopar!
RESPOSTA 5. Si qualsevol comerç d’alimentació acaba tenint excedent de productes que caducaran, haurien de donar-los perquè la gent puga consumir-los, abans que llançar-los a les escombraries. I és hora ja que nosaltres, els consumidors, exigim als comerços d’alimentació que donen els seus excedents en comptes de llençar-los a les escombraries.
RESPOSTA 6. Les prediccions apunten que el 2050 serem 9.000 milions de persones al planeta i tothom està molt preocupat per com alimentarem tota aquesta gent. Però els estudis demostren que produïm més del doble del que de veritat necessitem per a menjar. Si evitem el malbaratament i som eficients en la producció alimentària, en tenim prou per a menjar sense explotar més recursos naturals. El món té tot el menjar que necessita per a viure, només necessitem usar-lo amb més cura.
RESPOSTA 7. Als 15 anys, quan em vaig comprar un parell de porcs, vaig voler alimentar-los amb les deixalles de menjar, els supermercats es negaven a donar-me-les. No volien que ningú sabera què estaven fent. Aleshores em vaig adonar del que es perd en tots els nivells de la cadena alimentària, granges, botigues, restaurants i consumidors.
RESPOSTA 8. La idea original de les dates va ser la de protegir el consumidor. Va ser una bona idea, però ara les hi posen per protegir les companyies de possibles denúncies i és una manera d'animar a malbaratar aliments que són totalment comestibles.
TEST
FONT: intermonoxfam.org | elpais.es (adaptació)
