Pinyols de raïm preibèrics
Fa uns quants anys vaig visitar un museu vinícola. En aquella ocasió, el que em va impressionar més, molt, van ser un bon grapat de pinyols de raïm, no sé si carbonitzats o mineralitzats, antiquíssims. I em van impressionar perquè aquelles petites llavors representaven un element primigeni, originari. El principi de tot.
Doncs l’altre dia em vaig assabentar que aquells pinyols de raïm dataven de la primera edat del ferro, del segle VII aC. Parlem del període preibèric. El jaciment va ser descobert l’any 1997.Arran d’uns moviments de terres, l’arqueòleg hi va distingir centenars de sitges. Se n’han excavat uns centenars, però encara hi ha molta feina per fer.
Un dels arqueòlegs responsables de la recerca explica que la introducció del vi va arribar amb els fenicis. Es va estendre de sud cap al nord. Primer va arribar com a fet cultural i després se’n van aprendre les tècniques d’elaboració. D’això, després, els grecs en van ser els reis.
Sembla que el jaciment era, en aquell temps, un centre important de mercaderies. De fet, les sitges excavades fins ara tenen una capacitat entre 3.000 i 25.000 litres. En el 60% de sitges excavades s’han trobat restes de raïm mineralitzat, però en una d’aquestes sitges, la 171, s’han trobat pinyols de raïm en grans quantitats, juntament amb branquetes que en podrien ser les rapes. I tot plegat fa pensar els arqueòlegs que ens podem trobar davant la primera prova clara d’una premsada de raïm documentada de la història de la vinya i el vi al nostre territori.
Aquest jaciment és un tresor, però les excavacions van a poc a poc pels pocs recursos que s’hi destinen. El futur d’aquest jaciment de segur que ens oferirà noves sorpreses. I si són vinícoles també m’agradarà trobar-les-hi.
TEST
FONT: Vilaweb.cat (adaptació)
