Dones i pobresa laboral
Dones i homes som iguals, però a Espanya una dona ha de
treballar 52 dies més a l’any de mitjana per guanyar el mateix que un home. La
desigualtat salarial no és neutral des del punt de vista del gènere: les dones
reben menys salari que els homes, ocupen menys llocs directius i tenen més
dificultats que ells per accedir al mercat laboral. Són les dones treballadores
migrants, i especialment les nascudes fora de la Unió Europea, les que estan
entre les treballadores més explotades i marginades. A Espanya, una de cada
tres dones migrants està en risc de pobresa (la taxa més alta d’Europa).
Actualment, tenir una feina no significa necessàriament
escapar de la pobresa. A tot el món, tant dones com homes experimenten la
precarietat laboral, baixos salaris i males condicions de treball. El 42% de
les persones treballadores, 1.400 milions, es troben en situacions vulnerables
d’ocupació. No obstant això, són elles les més perjudicades: a Europa, les
dones han de treballar 59 dies més a l’any que els homes per guanyar el mateix.
Trencar amb les estructures de discriminació i desavantatge a què fan front les dones requereix esforç i voluntat política, però és indispensable per a fer realitat els drets de les dones i construir una economia global més forta i equitativa. Les dones en situació de precarietat i pobresa laboral suporten el pes de l’economia global i això té un preu. El seu benestar físic i psicològic, la seua percepció i satisfacció amb la vida, els seus objectius, així com les seues relacions personals, es veuen afectats.
TEST
