L'evolució de la comunicació
L'evolució de la comunicació en l'espècie humana està
lligada, precisament, a allò que defineix la nostra espècie com a humana. La
comunicació, en principi, no és un tret diferencial de la nostra espècie. Els
experts en etologia ens dirien que una amplíssima varietat d'espècies es
comuniquen gràcies a tot tipus de mecanismes, en alguns casos molt ____1____:
les bandades de llops compten amb sistemes de comunicació sofisticats que els
permeten ____2____ coordinadament o, mitjançant la posició de la cua,
assenyalar categories que marquen qui té dret a ____3____ primer i qui
deu respecte a qui.
Fa uns cinquanta mil anys, algunes agrupacions del gènere
Homo van començar a desenvolupar la capacitat de comunicar-se verbalment, de
transmetre informació mitjançant un codi compartit, un llenguatge. El
desenvolupament del llenguatge va comportar un avantatge evolutiu que l'espècie
humana va aprofitar molt bé: a més de suportar necessitats ____4____ com
l'alimentació i la reproducció -com passa en la resta de les espècies-, el
llenguatge permetia transmetre informació de generació en generació d'una
manera eficient, ____5____ un patrimoni de coneixements compartits,
coordinar-se de manera eficient per a la realització de tasques,
organitzar-se... El desenvolupament del llenguatge suposa, com ____6____,
uns dels principals senyals d'identitat de la nostra espècie. Amb perspectiva
evolutiva, es pot pensar que determinades agrupacions humanes van ser capaces
de ____7____ d'avantatges evolutius gràcies al coneixement del
llenguatge: caçar de manera més eficient i sofisticada, transmetre
l'aprenentatge de qualsevol tipus de qüestions, etc. Amb el pas de les
generacions, aquest avantatge va comportar la consolidació progressiva del
llenguatge i el desenvolupament d'un cervell més adequat per a realitzar-ne el ____8____.
El llenguatge ____9____, no obstant això, té serioses
i evidents limitacions. Per a transmetre un missatge, l'emissor i el receptor
han d'estar al mateix lloc i en el mateix moment: la distància només pot
salvar-se de manera limitada elevant el to de veu, una solució que no va més
enllà d'unes quantes desenes de metres, ____10____ el factor temps és,
directament, impossible de salvar. Per molt que jo vaja a un lloc a una hora
determinada i pronuncie un discurs o emeta un missatge determinat, per a una
persona que hi arribe una hora després ____11____ impossible captar-lo,
llevat que algú l’haja enregistrat i el reproduïsca per a ella. La comunicació
verbal no pot, ____12____, superar temps ni distància, la qual cosa
planteja limitacions de cara a la transmissió de la informació.
TEST
