La poesia trobadoresca era només cosa d’homes?
A l’Edat Mitjana, una època marcada per les guerres
contínues, es va desenvolupar a l’interior dels castells una cultura de música,
poesia i joc que va esdevenir especialment rica a Occitània. Si tenim en compte
els testimonis que s’han pogut recuperar, aquell territori va destacar, al
segle xii, per un bon nombre de
trobadors que, com en altres indrets, feien composicions poeticomusicals en què
l’amor era, gairebé sempre, el tema central. La història, però, ha oblidat un
bon nombre de poetesses occitanes d’aquell segle, que eren conegudes com a
trobairitz, i que han deixat poesies amoroses (sovint dedicades als seus
amants) que sorprenen pel seu realisme i les referències directes a l’amor
carnal.
Com explica Teresa Vinyoles en “Estimar a l’Edat Mitjana”
(dins de La vida quotidiana a través dels segles), en els ambients nobles
occitans cristal·litza l’anomenat amor cortès: els trobadors canten a les dames
i les trobairitz expressen els seus sentiments cap a altres cavallers (o fins i
tot també cap a servents) sense amagar-se’n gens. Una altra mentida de la
història és que l’amor cortès expressava un sentiment platònic i Vinyoles
destaca que les cançons de les trobairitz eren ben explícites.
Alguns autors assenyalen que el fenomen de les trobairitz
només es donà a Occitània perquè la situació de les dones era millor que en
altres indrets d’Europa gràcies a la pervivència de dos codis, el Justinià i el
Teodosià, que reduïen els drets del marit i permetien a les dones tenir
possessions. És per això que, al segle x,
moltes dones eren propietàries dels senyorius feudals de Besiers, Carcassona,
Nimes o Montpeller. Tot i que això habitualment no implicava que foren les
dones les que gestionaren els seus senyorius, la marxa de molts senyors feudals
a les croades va facilitar que, realment, elles passaren a controlar les seues
terres.
La més famosa d’aquestes poetesses occitanes era la comtessa
Beatriu de Dia, nascuda cap al 1140, casada amb Guilhem de Peitieu, però
enamorada de Riambau d’Orange, un altre trobador. La comtessa de Dia no és
l’única trobairitz documentada. La llista, amb noms tan literaris com Alamanda,
Azalaïs de Porcairagues o Na Guilhema de Rosers, n’inclou 17 de conegudes i 26
d’anònimes. Una xifra d’autores medievals massa llarga per a restar en l’oblit.
Potser hi té alguna cosa a veure el fet que escrivien en occità (una de les
llengües minoritzades per l’Estat francès) i que, a sobre, eren dones.
TEST
