El cervell dels homes envelleix més ràpidament que el de les
dones
Un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de València (UV), la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Centre Nacional per a la Recerca Científica de França (CNRS, per les sigles en francès) tracta de donar resposta a preguntes com ara quins són els valors normals dels volums de les estructures cerebrals, com va canviant el cervell durant la nostra vida o si hi ha diferències entre el desenvolupament del cervell al llarg de la vida d’homes i dones.
Aquest treball, publicat en la revista Human Brain Mapping, ha estat desenvolupat per un equip d’informàtics, neuròlegs i biòlegs dels tres centres i, segons indiquen en un comunicat, es tracta “d’un dels estudis més exhaustius” realitzats ara per ara sobre el desenvolupament del cervell humà, tant per la quantitat de casos avaluats com pel rang d’edats analitzat.
L’estudi posa de manifest les diferències en l’evolució del cervell dels homes i de les dones. Entre altres resultats, expliquen que “s’ha comprovat com la velocitat a la qual s’atrofia el cervell és major en els homes que en les dones” i que el cervell dels homes “envelleix pitjor, sobretot a partir dels 80 anys”. A més, indiquen que “per norma general, l’hipocamp –estructura associada a la memòria– sol tenir, de manera relativa, un volum lleugerament superior en el cas de les dones”.
Enrique Lanuza, del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la UV, conta que “també hem vist com el cervell femení arriba al seu pic de volum més enjorn que el dels homes”, és a dir, que les seues estructures cerebrals maduren abans.
En total, s’han analitzat 1.379 imatges de ressonància magnètica de cervells de dones i 1.565 d’homes, tots ells compresos entre els 9 mesos i els 95 anys. Aquestes imatges pertanyen a bases de dades públiques d’institucions europees, americanes i australianes i l’estudi d’aquestes ha permès obtenir els valors de normalitat de cada estructura cerebral per a una edat i un sexe determinats. D’aquesta manera, “aquest treball ofereix també una ferramenta de gran valor per al diagnòstic de patologies neurològiques”, expliquen en el comunicat.
Així, segons afirma l’investigador José Vicente Manjón, de l’institut ITACA de la UPV, “aquest estudi estableix un marc de referència: davant d’una nova imatge de ressonància magnètica, l’especialista pot comparar-la amb les existents i comprovar si els diferents volums estan dins de la normalitat o si, per contra, detecta algun patró associat a una malaltia. Per exemple, un volum inferior del que s’espera per a l’hipocamp implicaria un possible cas d’alzhèimer”.
TEST
FONT: diarilaveu.com (adaptació)
