El ciberassetjament
A. En el segle XXI tot gira entorn d'Internet. Tant és així que als menors, als adolescents i als jóvens d'aquest segle actual se'ls anomena la generació digital per la quantitat de temps que inverteixen en l'ús de les tecnologies de la comunicació electrònica. Els avantatges d'Internet són múltiples, però aquesta eina també implica tota una sèrie de riscos i perills que s'han de conèixer per poder actuar-hi en conseqüència.
B. L'assetjament és un problema social omnipresent i estès que pot aparèixer en relacions socials dintre de grups al llarg de tota la vida. L'assetjament es manifesta a través d'un ampli ventall de formes per atemorir i dominar la persona assetjada durant tant de temps com es puga perquè faça coses que no vol fer. Aflora, doncs, en diferents contextos socials i, avui en dia, en els contextos en línia.
C. L'aspecte més destacable del ciberassetjament és que les ciberamenaces poden ser anònimes: l'ús de pseudònims, l'alteració del llenguatge i els canvis en la identificació de l'ordinador fan pràcticament impossible descobrir els assetjants. Això atorga, a la persona que realitza intimidació o assetjament en línia, una sensació subjectiva d’invisibilitat.
D. En una enquesta neerlandesa realitzada a 1.211 estudiants de primària i secundària l'any 2008, es va descobrir que el 34% de les víctimes no sabia qui l’estava assetjant. El fet que les víctimes no puguen saber quin dels seus companys és l'agressor fa que no sàpien en qui poden confiar, ja que l'assetjament que pateixen implica que l'atacant puga ser algú que la víctima considera un bon amic seu.
E. La comunicació a través de l'ordinador té un extraordinari potencial de difusió. Tenint en compte la possibilitat que els missatges electrònics es poden enviar a un conjunt de persones, és impossible saber qui ha vist la informació en línia, cosa que augmenta la incertesa de l'assetjat. A més, com que la comunicació mediatitzada per ordinador permet arxivar la informació, les víctimes no poden saber fins a quin punt això pot perjudicar-les en un futur.
F. A l'hora de detectar el ciberassetjament influeix enormement l'anomenada bretxa digital. Per primera vegada en la història de la humanitat, els més jóvens saben més que els adults en un tema concret. I és que els nostres adolescents han nascut en l'era tecnològica, però no hi han tingut una educació prèvia, i no en coneixen els riscos. Per salvar aquesta escletxa, els pares s'han de formar en tot allò que suposa l'era digital.
G. Segons dades de WHO @, una organització dedicada a la lluita contra el ciberassetjament, el 16% dels casos d'assetjament virtual es donen a través de Facebook i el 45% de les víctimes no ha informat a ningú de la seua situació. A més, tal com afirma l'observatori britànic ECHO, el 35% de les víctimes d'assetjament virtual pateixen ansietat severa i símptomes d'estrés postraumàtic, i el 70% va patir almenys un d'aquests símptomes.
H. Segons Guillermo Cànovas, responsable de Protégeles, en la majoria dels casos els infractors no hi donen importància i tampoc saben que les seues accions són una infracció penal ni les conseqüències legals que tenen. Res a veure amb les dades, segons El País, que diuen que més del 80% de les víctimes de ciberassetjament asseguren que els afecta molt en la seua vida diària.
I. Els comportaments d’aquestes característiques realitzats en el ciberespai fan que es perden els límits clars dels espais i els temps segurs com, per exemple, la llar o el temps de dormir. El mòbil permet que ens ubiquen en qualsevol moment i el ciberespai posseeix temps que no depenen de la nostra presència. Un exemple: si algú «penja» una foto o un rumor sobre una persona a la xarxa, el temps d’exposició pot ser etern.
J. És tasca dels pares i educadors ensenyar els menors a comportar-se d’una manera socialment responsable amb els altres. També aconsellen prendre mesures fermes quan es produeixen aquests casos: segons mostra l’enquesta, més de la meitat dels abusadors van reconèixer que els atacs que havien fet no els havien suposat cap conseqüència negativa.
K. Tant l’assetjament tradicional com el ciberassetjament s’estructura en una dinàmica relacional perversa amb dos rols ben definits, l’agressor i la seua víctima [...] Es podria dir que el rol d'una determinada “audiència” és de vital importància per a aquest tipus de fets, hi ha persones que sense ser agressors o víctimes, poden veure’s implicades de forma indirecta en una agressió.
TEST
