La sinestèsia
La sinestèsia és un trastorn en la percepció dels estímuls.
Les persones que pateixen sinestèsia poden evocar sensacions en un altre òrgan
diferent del que inicialment és estimulat. Per tant, una persona que rep un
estímul visual, també és capaç de copsar aquest mateix estímul amb un altre
òrgan diferent de la vista. En la sinestèsia pot estar implicat qualsevol
sentit.___(0)___
CARACTERÍSTIQUES
1. Involuntària i automàtica: és impossible manipular o
suprimir l'experiència sinestèsica.
2. Consistent i estable en el temps: les associacions es
mantenen de manera indefinida.
3. D’importància emocional: té molt a veure amb el caràcter
emocional de la persona.
4. Individuals o específiques de cada persona.
5. Les sensacions són memorables: funciona com un diccionari,
un mateix estímul evoca una mateixa percepció.
6. Percepcions genèriques: quan s’experimenta la sinestèsia,
la forma evocada serà poc definida, formes molt generals.
7. Associacions de caràcter perceptiu no basades en la memòria. A part, les percepcions són asimètriques, la lletra A pot evocar el color vermell, però el color vermell no té per què evocar la lletra A.
____(1)____
HISTÒRIA
La primera dada científica que va aparèixer sobre la
sinestèsia, va ser aproximadament l’any 1880 de la mà del científic Francis
Galton. No obstant això, ja en l’any 1690, el filòsof John Locke va escriure el
cas d’un home cec que presumia de conèixer el significat de la paraula
escarlata: “és com el so d’una trompeta”.
El fet que la sinestèsia fora un trastorn tan poc creïble a
causa de la subjectivitat, va fer que passara a formar part de la perifèria de
la investigació. En conseqüència, la falta d’informació mèdica i psicològica va
fer que nombroses persones foren diagnosticades com a esquizofrèniques, i fins
i tot foren internades en un hospital psiquiàtric.
Els primers escrits moderns daten de finals del segle XX: el
científic Lewrance Marks (1978) amb l’obra The Unity Of The Sense.
Actualment, la sinestèsia és objecte internacional d’estudi.
_____(2)______
TIPUS DE SINESTÈSIA
Existeixen molts tipus diferents de sinestèsia. Es podria
considerar fins i tot impossible poder-los descriure tots, ja que probablement
sempre ens en deixaríem algun.
1. Sinestèsia de nombres i lletres que evoquen colors: cada
persona associa un color determinat a cada lletra i/o nombre. No segueixen cap
criteri, és totalment personal. És la majoria de casos de sinestèsia.
2. Sinestèsia d’associació d’un color amb un so, en la
majoria de casos un so musical: s’ha trobat una relació força consistent per la
qual la majoria de sinestèsics solen relacionar les notes més agudes amb els
colors més vius.
3. Sinestèsia de personificar una seqüència de nombres, dies
de la setmana, mesos i/o lletres: aquest tipus de sinestèsia s’anomena
originalment Ordinal Lingüístic Personification i va ser documentat per
primera vegada l’any 1893 pels científics Flournoy i Calkins.
4. Sinestèsia de nombre-forma: les persones que
l’experimenten pensen en una sèrie de nombres, automàticament crea un mapa
mental on apareix una figura. El primer cas documentat sobre aquest tipus de
trastorn va ser el 1881 per Francis Galton en el seu llibre The Visions of
Sone Persons.
TEORIES-HIPÒTESIS DEL CERVELL SINESTÈSIC
S’ha pogut determinar que la sinestèsia és veritablement una
percepció real. Sabem que els estímuls sensorials externs són recollits per uns
tipus de receptors especialitzats que es localitzen en els diferents òrgans del
sentits; després, aquesta informació és enviada al sistema nerviós central i analitzada
en diverses parts de l’escorça cerebral.
____ (3)____
Una vegada tenim la informació dels estímuls externs a
l’escorça cerebral (cadascuna a l’àrea que li correspon) es processa el que en
diem una percepció. Pel que se sap, de moment, en aquestes àrees sensorials no
hi ha mescla de diverses modalitats sensorials. No obstant això, des d’aquestes
àrees s’envien senyals a unes altres anomenades associatives, on s’associen
diferents modalitats sensorials.
____ (4)____
Existeixen diverses teories sobre l’aparició de la
sinestèsia en un individu, en base als lòbuls cerebrals i al sistema límbic.
Però, és interessant destacar que la idea que totes les persones som sinestèsiques
els primers set mesos de la nostra vida, ha tingut bastant de suport. Es creu
que durant aquests primers mesos els bebés veuen el món de forma sinestèsica,
ja que el seu cervell encara no està del tot desenvolupat.
____ (5)____
LA SINESTÈSIA EN L’ART
Olivier Messiaen, compositor francès destacat del segle XX,
que va compondre obres vocals i per a orgue, piano, orquestra deia: “ Un dels
majors drames de la meua vida consisteix a dir a la gent que veig colors quan
escolte música, i ells no veuen res en absolut. Això és terrible.” Prometeo,
obra d’Alexander Scriabin, utilitza un joc de llums mentre és interpretada. A
part, Scriabin va utilitzar un instrument anomenat Clavier à Lumières,
que és un orgue de llums que projecta determinats colors en la sala,
acompanyant la interpretació musical.
_____(6)_____
Altres compositors com Bach, Schubert i Korsakov també van
establir correspondències entre el so i el color. Bach deia que la nota fa
bemoll era d’una tonalitat grisa, i el mi bemoll d’un verd groguenc.
Schubert veia el sol bemoll com un vermell daurat i el re bemoll
simplement verd. Kandinsky, nascut a Moscou l’any 1866, és un dels autors que
més implicacions ha tingut amb la sinestèsia. És considerat el precursor de
l’abstracció. Per crear l’obra pictòrica, simplement seguia les impressions
inicials de les seues experiències.
____ (7)____
TEST
