Lectura 25: SANT MIQUEL DELS REIS

	Sant Miquel dels Reis
	El que hui coneixem com a monestir de Sant Miquel dels Reis és una realitat arquitectònica i històrica complexa en què es reunixen una alqueria islàmica, un monestir cistercenc -Sant Bernat de Rascanya-, un monestir jerònim -Sant Miquel dels Reis- i un complex penitenciari. Tots estos edificis  es  van  construir  de  manera  escalonada  al  llarg  del  temps  i  van  anar  modificant, transformant, ampliant i, per descomptat, enderrocant part de les construccions anteriors. L’any 1383, el rei Pere el Cerimoniós va concedir llicència a Arnau de Saranyó, abat del monestir cistercenc de Santa Maria de la Valldigna, per a edificar un monestir en el lloc que ocupava l’alqueria islàmica de Rascanya. Naix així Sant Bernat de Rascanya, un monestir menut, construït amb materials modestos i sense caràcter monumental. Constava d’una església emmerletada d’una sola nau amb capelles laterals i dos claustres, entorn dels quals s’agrupaven el dormitori dels monjos, el refectori, la cuina, etc. L’any 1545, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó va obtindré del papa Pau III una butla per la qual se suprimia l’orde cistercenc en el monestir de Sant Bernat de Rascanya i s’instaurava en lloc seu l’orde jerònim. El monestir va passar a denominar-se a partir d’eixe moment Sant Miquel dels Reis. Ferran d’Aragó i la seua primera esposa Germana de Foix havien concebut un ambiciós programa cultural i religiós per a Sant Miquel dels Reis. La idea era construir un nou edifici que incloguera un monestir, una escola d’art i teologia a l’entorn de la seua famosa biblioteca i un panteó familiar. El projecte es va encarregar a l’arquitecte Alonso de Covarrubias. La construcció del claustre sud s’inicià l’any 1546 i va concloure en 1607. En la planta baixa hi havia les sales d’ús comunal; en la primera, les cel·les dels monjos, i en la superior, la dels novicis; el prior ocupava la torre sud-est. La construcció de la nova església es va dur a terme entre 1623 i 1644 en el mateix lloc que ocupava l’antiga de Sant Bernat. Davall de l’altar major se situa la cripta on descansen les restes dels ducs de Calàbria. Este conjunt es pot considerar una de les obres arquitectòniques més importants del Renaixement en terres valencianes. Les mesures desamortitzadores de 1835 van comportar la dissolució definitiva de la comunitat jerònima de Sant Miquel dels Reis. Totes les seues propietats, incloent-hi el monestir, van passar a ser propietat de l’Estat. A partir d’esta data l’edifici va quedar en un estat de quasi abandonament i sense un ús definit. En 1843 va ser venut a un particular que tenia la intenció de demolir-lo. Encara que es van proposar diversos usos per al conjunt arquitectònic, cap d’estos no es va fer realitat fins a l’any 1857 en què es va habilitar com a asil de mendicitat. En 1874 l’Estat va decidir condicionar Sant Miquel dels Reis com a presidi. Per a adaptar l’edifici a esta nova activitat es van construir dos galeries penitenciàries al claustre nord, on a més a més es van enderrocar les últimes edificacions que quedaven en peu de l’antic claustre de Sant Bernat de Rascanya. Una altra galeria penitenciària es va instal·lar a l’ala oest del claustre sud, cosa que va comportar la desaparició de la Capella dels Reis i de la sala que havia contingut la famosa biblioteca del duc de Calàbria. També es van enderrocar les voltes del sobreclaustre i de les cel·les del costat sud d’este claustre. L’any 1962 la propietat va passar a les mans de l’Ajuntament i la Diputació de València, els quals van clausurar el presidi en 1966. En 1995 va començar la restauració amb la finalitat de convertir- lo en la seu de la Biblioteca Valenciana que, com a tal, té la missió de reunir, conservar i difondre el patrimoni bibliogràfic valencià. TESTS A